Gustavo Torner. L’harmonia secreta del pensament

La Fundació Bancaixa presenta en la seua seu a València l’exposició L’harmonia secreta del pensament, que recorre sis dècades de la trajectòria de Gustavo Torner, un artista referent de l’art contemporani espanyol que va contribuir de mode decisiu a la consolidació de l’abstracció a Espanya.

L’exposició, comissariada per la doctora en Història de l’Art Alicia Vallina, oferix un recorregut monogràfic per l’obra de l’artista de Conca en el qual s’aprecia la seua evolució des de la figuració inicial al terreny de l’abstracció, amb una producció més tardana caracteritzada per una simplificació extrema.

La mostra reunix 42 peces, datades entre 1955 i 2004, en les quals estan representades diferents formes d’expressió plàstica utilitzades al llarg de la seua carrera com la pintura, l’escultura, l’obra gràfica o el collage.

Les obres presentades procedixen de col·leccions institucionals i privades com el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, Museu d’Art Contemporani de Madrid, Fundació Juan March, Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), Museu Pati Herreriano de Valladolid, IAACC Pablo Serrano de Saragossa, Col·lecció d’Art Banc Sabadell, Col·lecció Azcona, Col·lecció Ars Citerior-Museu de Belles Arts de Castelló, Galeria Guillermo de Osma i R/e Collection, a les quals se suma la pròpia Fundació Bancaixa amb l’aportació de quatre obres en paper que formen part de la sèrie El Museu del Prado vist per 12 artistes.

L’obra de Gustavo Torner, un artista format inicialment com a enginyer forestal, mostra una mirada analítica i reflexiva sobre la naturalesa, la matèria i l’espai. Va ser un dels membres més destacats de l’anomenat “Grup de Conca”, al costat d’artistes com Fernando Zóbel o Gerardo Rueda.

El recorregut per la sala s’estructura en quatre seccions que aglutinen diferents tractaments estètics i conceptuals de Torner: la geometria com a orde místic; el diàleg entre matèria i buit; la transversalitat creativa; i la poètica del silenci. El discurs expositiu permet apreciar des dels seus plantejaments matèrics més primitius fins a composicions conceptuals en les quals l’orde, la percepció, el color, les estructures i l’espai adquirixen un paper essencial. La seua obra es construïx des de l’observació atenta del món natural sense pretendre reproduir-lo, revelant les seues estructures internes, els seus ritmes i les seues tensions invisibles.

L’exposició es completa amb la projecció d’un audiovisual, cedit per la UNED, que arreplega entrevistes amb l’artista i aspectes rellevants sobre la seua figura, i inclou una línia de temps amb el recorregut vital i professional de Torner.

Amb motiu de la mostra s’ha editat un catàleg amb la reproducció de les obres exposades, al costat de textos de la comissària, d’Alfonso de la Torre i de Lorena Robredo.

Imatge: Gustavo Torner. Groc-ferralla ocresiana, 1961-1962 (detall). Museu Pati Herreriano de Valladolid.