Jazz Valencia. Perdido Club, epicentro de una eclosión musical

16 17 Gent tenía una programación constante con todo tipo de música, grupos de jazz, de rock, de folk, cantautores, creo que clásicos también, además tenía exposiciones de arte. Fue muy importante. No sé cómo lo podían mantener, porque pagaban bien. Pero de entre todos los locales, yo destacaría sin duda Tres Tristes Tigres. Mi primera actuación en Tres Tristes Tigres de la que tengo constancia fue el 25 de febrero de 1977, no sé con quién, supongo que con Eso y Tal (Pepe Dougan a los teclados, Germán Elul a la guitarra, Chimo Navarro en la batería y Dennis J. Hermann al bajo). La primera con Triple Zero, allí mismo, el 17 de mayo de 1977. Recuerdo los Tigres como un espacio de libertad. Un gran espacio con diferentes zonas separadas y diferenciadas (han pasado muchos años y la memoria a veces tiene lagunas). La entrada grande, amplia, Vicente el Marino controlando el paso, el bar grande con su barra y sus mesas. La música de fondo variada pero buena, el escenario grande, cómodo y con un piano vertical. Delante del escenario un buen espacio, creo que con sillas de madera y enea y mesitas. Gent tenia una programació constant amb tot tipus de música, grups de jazz, de rock, de folk, cantautors, crec que clàssics també, a més tenia exposicions d’art. Va ser molt important. No sé com ho podien mantindre, perquè pagaven bé. Però entre tots els locals, jo destacaria sens dubte Tres Tristes Tigres. La primera actuació meua en Tres Tristes Tigres de la que tinc constància va ser 25 de febrer de 1977, no sé amb qui, supose que amb Eso y Tal (Pepe Dougan a les tecles, Germán Elul a la guitarra, Chimo Navarro a la bateria i Dennis J. Hermann al baix). La primera amb Triple Zero, allí mateix, el 17 de maig de 1977. Recorde els Tigres com un espai de llibertat. Un gran espai amb diferents zones separades i diferenciades (han passat molts anys i la memòria a vegades té llacunes) . L’entrada gran, àmplia; Vicente el Marino controlant el pas, el bar gran amb la seua barra i les seues taules. La música de fons, diversa però bona, l’escenari gran, còmode i amb un piano vertical. Davant de l’escenari un bon espai, crec que amb cadires de fusta i boga i tauletes. Anònim Julio Martí a la taula de mescles de Tres Tristes Tigres ca.1977 Col·lecció Concha Sánchez Esquer Baix José María Sánchez Bautista (José Bautista) Adhesiu de Tres Tristes Tigres 1977 Col·lecció Manuel Serra