Jazz Valencia. Perdido Club, epicentro de una eclosión musical

64 65 José Luis Granell, Ramón Cardo, Perico Sambeat i Francisco Blanco Latino, els pianistes Ricardo Belda, Tino Gil i Vicent Lluís Fontelles, els contrabaixistes Salvador Faus, Lucho Aguilar i Jordi Vilà, els bateries Vicent Cortina, Vicente Espí, Felipe Cucciardi entre altres. Els embrions de les primeres orquestres valencianes de jazz també es van presentar en Perdido. Primer (1985) la Jove Jazz Band, sorgida a l’entorn de Carcaixent i dirigida per José Luis Granell, on tocaven promeses com Jesús Santandreu, i després (1988) la Big Band Valencia Jazz, dirigida per Ramón Cardo i formada al taller de jazz de Sedaví, promogut per Latino. Aquesta última, que va tocar setmanalment en Perdido durant una temporada, va ser el motor definitiu de la pràctica del jazz orquestral a la Comunitat Valenciana. L’eclosió L’afició i la pràctica del jazz van ser creixents i es van diversificar entre nosaltres els anys vuitanta i noranta. Les administracions públiques van fomentar els festivals internacionals i les actuacions singulars d’estrelles nord-americanes del jazz. La popularitat de Miles Granell, Ramón Cardo, Perico Sambeat y Francisco Blanco Latino, los pianistas Ricardo Belda, Tino Gil y Vicent Lluís Fontelles, los contrabajistas Salvador Faus, Lucho Aguilar y Jordi Vilà, los baterías Vicent Cortina, Vicente Espí, Felipe Cucciardi entre otros. Los embriones de las primeras orquestas valencianas de jazz también se presentaron en Perdido. Primero (1985) la Jove Jazz Band, surgida en torno a Carcaixent y dirigida por José Luis Granell, donde tocaban promesas como Jesús Santandreu, y luego (1988) la Big Band Valencia Jazz, dirigida por Ramón Cardo y formada en torno al taller de jazz de Sedaví, promovido por Latino. Esta última, que tocó semanalmente en Perdido durante una temporada, fue el motor definitivo de la práctica del jazz orquestal en la Comunidad Valenciana. La eclosión La afición y la práctica del jazz fueron creciendo y diversificándose entre nosotros en los años ochenta y noventa. Las administraciones públicas fomentaron los festivales internacionales y las actuaciones singulares de estrellas estadounidenses del jazz. La Micharmut Il·lustració per als fullets anunciadors d’un cicle de concerts de jazz a Bancaixa 199 Col·lecció Fundació Bancaixa Baix Carles Barranco Targeta promocional del club Perdido (segona època) 1996 Col·lecció José Puig Zubeldia

RkJQdWJsaXNoZXIy NTQ2OTk=