Valdés. Matèria i Història

L’exposició ‘Valdés. Matèria i història’ recorre tres dècades de creació de l’artista valencià i mostra, a través d’una selecció de 24 peces, els trets més característics de la seua obra.

Comissariada per Juan Bautista Peiró, la mostra es compon fonamentalment de pintures, escultures i algunes peces sobre paper, realitzades entre 1982 i 2006. Obres de gran format que recorren tres dècades de la seua producció, registrant els trets més representatius del seu estil.

Manolo Valdés és un dels artistes valencians vius amb major projecció internacional. Membre d’Equip Crònica, la defunció de Rafael Solbes en 1981 va suposar, un any després, l’inici de la seua trajectòria en solitari. El realisme crític molt arrelat pop en el qual confluïen el seu profund coneixement de la història de l’art i l’anàlisi crítica del context social va anar evolucionant cap a un procés personal d’abstracció (de cerca de l’essencial) on la matèria, el color i el gest van anar adquirint un protagonisme excel·lent.

Sense deixar de ser figuratiu, Valdés emprén un procés de depuració formal, de síntesi poètica que li porta a centrar-se no sols en obres pictòriques especialment significatives, sinó també en processos plàstics derivats de les tendències abstractes que van fer eclosió a partir de l’expressionisme abstracte americà, i es van estendre durant la segona meitat del S.XX. El gest de pintar adquireix un protagonisme creixent que s’articula mitjançant aqueixa concepció de la pintura com a “matèria acolorida”. La cita irònica, el principi collage i el diàleg amb imatges quotidianes van anar cedint passe a la cita sintètica, a l’assemblatge i a la textura com a feliç integració de les propietats de la matèria i els processos tècnics abordats per l’artista.

La repetició i la fragmentació, estratègies discursives àmpliament explotades mitjançant la serialidad, han continuat guiant la producció pròpia de Manolo Valdés. Això sí, abandonat les referències figuratives i crítiques per a aprofundir en les propietats expressives de la matèria. Aqueixa cerca de l’expressivitat material no sols es manifesta en les acumulacions de color, i la potència gestual de la línia i la pinzellada, sinó també en la nuesa del suport, en aqueixes arpilleras o papers que són molt més que mers fons o suports. El passe al tridimensional, a l’escultòric, ha sigut una conseqüència lògica que ha definit de manera inconfusible el seu treball creatiu.

L’exposició, que es pot visitar fins al pròxim 12 d’octubre, coincideix amb el 20 aniversari de la Casa de la Marquesa, espai emblemàtic de la ciutat de Gandia que la Fundació Bancaixa manté cedit a l’Ajuntament amb l’objectiu de donar-li un ús social i cultural.