Sorolla. Femení plural

L’exposició Sorolla. Femení plural, una coproducció amb el Museu Sorolla i la Fundació Museu Sorolla, ofereix una lectura de la presència de la figura femenina en la producció artística del pintor i deixa testimoniatge del paper de la dona en la societat espanyola de finals del segle XIX i principis del XX.

La mostra, comissariada per Consuelo Lucca de Tena i Lorena Delgado, està integrada per més de mig centenar d’obres procedents de les col·leccions del Museu Sorolla, Fundació Museu Sorolla, Fundacion Bancaixa, Museu del Prado, Diputació de València, Museu de Belles arts de València, Col·lecció Abelló, Col·lecció BBVA, Col·lecció Pedrera Martínez, Col·lecció Álvarez de Miranda i la Universitat Complutense de Madrid, entre altres col·leccions públiques i privades.

L’exposició, que compta amb la participació de Bankia, revela que la presència femenina és abundant i variada en la producció del pintor, sensible a qualitats estètiques com la seua gràcia o bellesa, però sobretot a altres qualitats com la seua valentia o fortalesa. La seua obra recull molts dels estereotips femenins propis del seu temps: àngels de la llar, dones caigudes, senzilles i treballadores dones del poble, elegants burgeses i “modernes”; però rares vegades són solament “tipus”: són persones individuals, de carn i os, i consegüentment, Sorolla les tracta sempre amb respecte.

La vida de Sorolla va coincidir amb els inicis del moviment feminista a Espanya, però aquest era encara molt minoritari: les dones espanyoles tenien encara un nivell cultural molt baix, poques accedien a l’educació secundària, i la universitat els va estar pràcticament vetada fins a 1910. Quan Sorolla va morir en 1923 encara quedaven huit anys per al reconeixement del dret al vot de la dona. Quant al dret al vot, no se’ls reconeixeria fins a 1931 (Sorolla no el va conéixer: havia mort en 1923). El pintor, que mai va ser un militant, es va caracteritzar per ser un home d’idees liberals i va mantindre estretes relacions amb la Institució Lliure d’Ensenyament, promotora de la instrucció femenina i defensora de la igualtat i on va educar a les seues filles.

La mostra s’estructura en cinc blocs: història, mitologia i altres pretextos; dones del poble; treballadores i mares; elegants i modernes; i escenes familiars. Aquest últim bloc s’ha incorporat en la presentació de l’exposició a València en una ampliació de l’obra exposada respecte a la seua presentació en el Museu Sorolla a Madrid en 2020.

Amb motiu de l’exposició s’ha editat un catàleg amb la reproducció de les obres acompanyades de textos de les dues comissàries, d’Estrella de Diego i de Guadalupe Gómez Ferrer. A més, dins del programa de mediació cultural, es realitzaran visites guiades i tallers didàctics dirigits als diferents col·lectius de persones amb diversitat funcional, persones en risc d’exclusió i escolars.