E.ac. Espai art contemporani

La Fundació Bancaixa ofereix la possibilitat de visitar E.ac. Espai art contemporani, una sala situada en un dels espais més emblemàtics i singulars de la seua seu a València.

Este espai reuneix una selecció dels fons d’art contemporani de la col·lecció de la Fundació Bancaixa amb més de 30 obres datades entre 1969 i 2022.

Les peces exposades ofereixen un diàleg de l’art europeu internacional de finals del S.XX i principis del XXI amb obres excepcionals d’artistes espanyols reconeguts nacional i internacionalment.

El recorregut per este espai permet acostar-se a diferents disciplines com l’escultura, la pintura, la fotografia, la instal·lació o el videoart, mostrant així un discurs visual i conceptual ric i heterogeni en el qual es reflecteixen tendències com l’abstracció figurativa, el constructivisme, el pop-art o art cinètic, l’abstracció geomètrica o la figuració minimalista, entre altres.

Este recorregut per l’art contemporani convida al visitant a contemplar obres d’autors com Andreu Alfaro, José Manuel Ballester, Joan Cardells, Helmut Federle, Günther Förg, Imi Knoebel, Manuel Hernández Mompó, Miquel Navarro, Juan Navarro Baldeweg, Julian Opie, Vicente Ortí, Vicente Peris Marco, Siguen Scully, Eusebio Sempere, Juan Uslé o Manolo Valdés.

Este espai d’art contemporani s’emmarca en la labor de divulgació del patrimoni artístic i cultural que realitza la Fundació Bancaixa a través de l’organització d’exposicions temporals, la cessió i col·laboració amb altres institucions de prestigi i l’exhibició dels seus fons en espais propis.

Un recorregut pel millor art contemporani

La visita permet un recorregut lliure que es desplega per tot l’espai, presidit per una singular cúpula octogonal. L’obra més primerenca de la selecció és Composición (1969), de Manuel Hernández Mompó (1927-1992), una pintura mural de grans dimensions que explora els límits de la figuració i l’abstracció amb una lluminositat i una gamma cromàtica molt característica de l’escola valenciana.

Altres obres pictòriques completen l’espai com a Tríptico de dos horitzontes (2002), de Juan Navarro Baldeweg; Hirofumi with staff (2005), de Julian Opie; Garabamanthis (2010), de Juan Ulsé; Perfil (1990), de Manolo Valdés; i una selecció d’11 obres enquadrades en l’abstracció geomètrica d’autors tan reconeguts com Sean Scully, Helmut Federle, Günter Förg o Imi Knoebel.

L’escultura té també gran protagonisme en el muntatge expositiu. Les obres d’Andreu Alfaro, Desarrollo I (1978) i Columna de Venus (1988) reflecteixen el corrent constructivista de l’escultor i la seua vocació amb l’espai. Altres escultors valencians tenen presència en aquest conjunt, com Joan Cardells amb l’obra Chaqueta B, de 1999; Eusebio Sempere amb l’art cinètic de Reja móvil (1973); Vicente Ortí, amb cinc escultures datades entre 1978 i 2022 tallades en materials com el granit, la fusta o el ferro; Manolo Valdés, amb Cabeza V, de 1979 i Menina, de 1986; i Miquel Navarro, de qui s’inclouen dues obres en alumini i llautó, i una de les seues cèlebres ciutats escultòriques, Tensión, de 1996.

La fotografia se suma a la selecció d’obres contemporànies amb tres instantànies arquitectòniques de José Manuel Ballester i Günter Förg. El conjunt es completa amb peces de fotografia digital i videoart de Julian Opie, que incorporen a la col·lecció una visió figurativa molt minimalista, quasi simbòlica, sobre la visió i representació de les persones i les coses.