Segons un estudi realitzat per Bancaixa i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques –IVIE- en línies generals la inserció laboral dels joves ha millorat des de 1996 a 2005. No obstant això, la taxa de desocupació continua sent alta tant a la Comunitat Valenciana (20,2%), com a Madrid i Barcelona (23,1%), i la temporalitat continua sent una constant en els seus contractes. En este sentit només el 27% dels firmats per joves entre 16 i 30 anys a la Comunitat Valenciana té caràcter d’indefinit. D’altra banda, els servicis privats, el comerç i l’hoteleria s’han convertit en els sectors que generen més contractes per als joves de la Comunitat Valenciana, Madrid i Barcelona.
L’estudi reflecteix l’augment en la importància que els joves concedeixen al treball. Els que més importància atorguen al treball són els joves de Madrid i Barcelona, seguits pels de la Comunitat Valenciana. L’ocupació ocupa un lloc central en les seues vides, per això mostren nivells molt elevats d’implicació en el treball. La Comunitat Valenciana és la que registra els valors més alts (3,96 sobre 5).
L’observatori de la Inserció Laboral Bancaixa-IVIE, a més, aprofundeix en l’anàlisi de l’adequació dels llocs de treball exercits pels joves respecte al seu nivell d’estudis. A la pregunta creus que el treball és adequat a la teua qualificació? un 36,7% de joves de la Comunitat Valenciana van considerar estar sobrequalificats per a la seua ocupació, i els valors augmenten, arribant al 46,8%, en el cas de Madrid i Barcelona. Segons l’estudi, el desajust entre formació i requeriments del lloc de treball és per causa, d’una banda, del major nivell educatiu dels joves que s’incorporen al mercat laboral, i d’una altra, de la inexistència d’una oferta capaç d’absorbir eixa quantitat de persones amb estudis.
A pesar dels inconvenients que troben els joves per inserir-se en el mercat de treball la seua percepció sobre este es manté estable respecte als paràmetres registrats el 1996. Els joves de Madrid i Barcelona tenen una valoració un poc més positiva sobre les seues perspectives laborals que els de la Comunitat Valenciana. A més, esta percepció ha empitjorat respecte a 2002 mentre que a Madrid i Barcelona s’ha mantingut relativament constant. Tanmateix, afirmen estar d’acord amb les compensacions que reben. En este sentit, el 64% dels joves de la Comunitat Valenciana perceben com a raonable la relació entre el seu rendiment en el lloc de treball i el salari rebut. A més, este salari s’ajusta al que ells havien esperat.
El treball també recull els mètodes de recerca d’ocupació més usats pels joves i els més fructífers. El recurs a amics i familiars ha augmentat com a principal ferramenta de busca de treball tant a la Comunitat Valenciana com a Madrid i Barcelona. De fet, l’eficàcia està provada perquè és el mètode més efectiu. D’altra banda, la utilització de l’INEM com a recurs per trobar treball o l’enviament de cartes i currícula a empreses han descendit. No obstant, però, quant a la seua eficàcia, les autocandidatures a les empreses són cada vegada més productives, especialment a la Comunitat Valenciana. El 2005, el 55% dels joves que van citar l’enviament de cartes i currícula com a mètode de busca d’ocupació van trobar treball per eixe procediment.
A més, l’estudi aprofundeix en els factors que beneficien o dificulten l’obtenció d’una ocupació. La falta d’experiència es perfila com el major impediment per aconseguir un treball mentre que els contactes, la iniciativa pròpia i els estudis són factors que ajuden a trobar una ocupació. La iniciativa personal també cobra una gran importància en el procés d’inserció laboral dels joves, i segons l’estudi, esta ha augmentat, respecte a anys anteriors, fonamentalment a la Comunitat Valenciana (3,97 sobre 5). També ha augmentat lleugerament la capacitat d’innovar i realitzar suggeriments de millora en el treball tant a la Comunitat Valenciana com a Madrid i Barcelona.
Segons l’informe la majoria dels joves que abandona el seu lloc de treball ho fa de manera voluntària. El 2005 més del 65% de les separacions d’ocupació tant a la Comunitat Valenciana com a Madrid i Barcelona van tindre este caràcter. Entre els motius que van portar els joves a deixar els seus llocs de treball destaquen el de tornar a estudiar (més del 70% en el cas de la Comunitat Valenciana, i més del 60% a Madrid i Barcelona) o el d’haver trobat un altre treball. El nivell d’estrés no sol ser un motiu per a abandonar l’ocupació. De fet, segons l’informe de Bancaixa i l’IVIE, els joves experimenten reduïts nivells d’estrés en l’ocupació. L’estrés per sobrecàrrega de rol, que fa referència a l’estrés causat per l’excés de treball, és el que més afecta la població jove.
Este treball correspon als quaderns 69 i 70 del Projecte “Capital Humà” que Bancaixa realitza junt amb l’IVIE, en el qual s’analitza l’evolució de la inserció laboral, i els valors, actituds i experiències en l’ocupació dels joves entre 16 i 30 anys a la Comunitat Valenciana, Madrid i Barcelona.
