La Fundació Bancaixa
presenta a Segorbe una de les obres més conegudes del genial pintor Francisco de Goya, La Tauromaquia, de la col·lecció del Círculo de Bellas Artes de Madrid. Una sèrie de 39 gravats que retraten els costums espanyols i destaquen una festa tan profundament arrelada al país: els bous.
L’exposició es podrà veure a la Casa Garcerán, de Segorbe, des del 29 de juliol fins al pròxim 30 d’agost.
L’obra no té colorit folklorista, el clarobscur
reflecteix la lluita entre l’home i la bèstia. Ambdós ressalten com a protagonistes, ja que les figures i l’espai que els
envolta queden indeterminats en l’escena. Amb esta tècnica aconsegueix un sol i ombra difuminat que intensifica la tensió dramàtica del moment.
Goya mostra la força de l’animal, els diversos passes taurins i el bon fer dels mestres de l’època. Queda demostrat ací, que el poble pla, amb habilitat i intel·ligència, va saber enfrontar-se i va aprendre a no tindre por d’un enemic perillós en una festa, que en una altra època
va ser privilegi i entreteniment de la noblesa.
Els gravats de Goya sobre la tauromàquia es distingeixen principalment per la temàtica: la correguda de bous. En l’època en què el pintor va realitzar estos gravats, a Espanya havia tornat la censura prèvia d’estampes i s’havia restablert el Tribunal de la Inquisició,
pel que, des d’esta perspectiva, el tema dels bous era un dels més apropiats per a crear una col·lecció.
La sèrie està constituïda per una sèrie de gravats a l’aiguafort i a l’aiguatinta. Els primers gravats estan dedicats a la història del toreig, mentre que la resta retraten famosos matadors del moment com ara Pedro Romero, Pepe Hillo i Martincho entre d’altres, fixant l’artista els distints moments del
toreig.
La Tauromaquia
A la segona meitat del segle
xviii i principis del
xix, l’època en què va viure Goya, es va donar un auge extraordinari del toreig i les corregudes
van aconseguir una importància social desconeguda fins llavors. Els artistes, atrets pels seus valors plàstics, van fixar la mirada en estos festejos. Els pintors van realitzar sèries d’estampes amb escenes taurines per a la seua comercialització. La tècnica artística que més van utilitzar
va ser el gravat calcogràfic, perquè els permetia reproduir les imatges amb facilitat per vendre-les a preu barat.
Goya no
va ser una excepció. En acabar la Guerra de la Independència, era un home profundament desencantat, que havia plasmat en Los Desastres les seqüeles de la contesa: la crueltat, la violència, el desarrelament o la soledat. Potser, buscant distraure el seu esperit i per relaxar-se de tanta tensió, el pintor va triar per a la seua nova sèrie de gravats un tema més lleuger i sense connotacions polítiques, els bous.
Es
creu que Goya va realitzar els dibuixos preparatoris i les planxes de La Tauromaquia entre 1814 i 1815, posant a la venda les estampes el 1816.
Va ser la tercera sèrie de gravats que va realitzar el pintor i la que més difusió
va aconseguir a nivell popular. Cronològicament, se situa entre Los Desastres de la Guerra (1810) i Los Disparates (1819).
Goya va anunciar el 28 d’octubre de 1816, al Diario de Madrid, la venda de les estampes de La Tauromaquia. Esta primera edició, va tindre un èxit escàs i es van quedar sense vendre exemplars. Curiosament,
va ser a França on la sèrie gràfica
va aconseguir una major difusió.
En els quasi dos-cents anys d’existència de les planxes s’han realitzat huit edicions de La Tauromaquia, a més dels dos exemplars que es consideren
proves d’edició.
Goya era aficionat als bous, com es demostra en algunes de les cartes que escriu al seu amic Martín Zapater. A més, com a artista, estimava la intensitat i l’arravatament que irradiava l’enfrontament entre el torero i el bou. Però, segurament, la violència dels festejos taurins topava amb la seua mentalitat d’il·lustrat. Per això Goya ofereix en La Tauromaquia una versió realista de les corregudes, amb les seues llums i les seues ombres, mostrant-ne els aspectes lúdics, però sense ocultar-hi el dramatisme.
Goya dóna a La Tauromaquia un enfocament personal i compromés. Busca desentranyar l’essència de la festa taurina. Les seues imatges desprenen tensió i dramatisme, efectes que aconsegueix per mitjà de la llum i el realisme.
