Art contemporani (1984-2010). Col·lecció Fundació Bancaixa

Fundació Bancaixa presenta l’exposició Art contemporani (1984-2010). Col·lecció Fundació Bancaixa, una nova proposta expositiva que podrà visitar-se en la seua seu a València fins al 9 d’octubre de 2017. L’exposició mostra al públic, per primera vegada de forma conjunta, l’obra de 14 artistes internacionals contemporanis que estan presents en la seua col·lecció d’art. Els artistes representats són: José Manuel Ballester, Miquel Barceló, Carmen Calvo, Helmut Federle, Günther Förg, Axel Hütte, Imi Knoebel, Miquel Navarro, Juan Navarro Baldeweg, Julian Opie, Sean Scully, Soledad Sevilla, Juan Uslé i Manolo Valdés.

La col·lecció d’art contemporani internacional de la Fundació Bancaixa es va iniciar en 2004 amb l’adquisició de les primeres obres en fires com ARCO, Basilea o Lisboa, sota l’assessorament del crític d’art, i actual director de l’Institut Cervantes, Juan Manuel Bonet, i amb la intenció de dotar a la col·lecció de peces i autors amb presència en col·leccions internacionals.

Presentada per Juan Manuel Bonet, l’exposició està composta per més de mig centenar d’obres, moltes d’elles inèdites, i datades entre 1984 i 2010. Estan representades diferents disciplines com la pintura, el gravat, l’escultura i la fotografia.

L’exposició es pot visitar de forma gratuïta en el Centre Cultural Bancaixa (Plaça Tetuán, 23. València) de dilluns a dissabte, de 10 a 14 h i de 17 a 21 h, i els diumenges de 10 a 14 h. A més, es realitzaran visites guiades gratuïtes els divendres i dissabtes a les 19 hores.

Els artistes 

José Manuel Ballester (Madrid 1960). Pintor i fotògraf, la seua carrera artística va començar en la pintura amb especial interès per la tècnica de les escoles italiana i flamenca dels segles XV i XVIII. A partir de 1990 se centra en la fotografia arquitectònica, tant d’interior com d’exterior, de coneguts edificis d’Espanya i altres països.

Miquel Barceló (Felanitx, Mallorca, 1957) Pintor espanyol, pròxim a la corrent neo-expressionista. Pertany a la generació de 1980 i la seua proposta estètica se situa entre la tradició figurativa i l’expressionisme contemporani. Investiga les possibilitats sintàctiques i matèriques de l’art gràfic, activitat que compagina amb el seu interès per l’escultura, la ceràmica o el cinema.

Carmen Calvo (València, 1950). Les influències del Pop Art formen part dels seus començaments, però després evoluciona cap a un altre concepte de l’objecte. És un dels referents en la conceptualització contemporània del fragment. La diversitat de materials emprats en la construcció de les seues obres és un dels trets més personals de la seua obra.

Helmut Federle (Solothurn, Suïssa, 1944). Pintor suís abstracte de base geomètrica, considerat com el gran hereu dels pintors nord-americans del sublim, com Mark Rothko o Barnett Newman. Inspirat per les formes elementals i els colors sords, incorpora a la seua obra una forta dimensió simbòlica i referències figuratives.

Günther Förg (Füssen, 1952 − Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 2013). Pintor, dissenyador gràfic, escultor i fotògraf alemany. El seu estil abstracte està influït per la pintura abstracta nord-americana i ha tocat pràcticament totes les tècniques artístiques, però els seus descobriments més valuosos pertanyen a l’àmbit de la fotografia, en la qual s’adscriu dins del corrent fotogràfic denominat Nova objectivitat.

Axel Hütte (Essen, Alemanya. 1951). La seua obra s’emmarca dins d’una tradició de fotògrafs alemanys hereus de l’estètica conceptual i que van readaptar el projecte de la Nova Objectivitat. Practica la càmera de gran format, adopta una estètica freda, una mirada neutral i pren imatges planes tècnicament impecables i amb una qualitat de detalls que posa de manifest la seua preocupació formal per la nuesa i la puresa de registre.

Imi Knoebel (Dessau, Alemanya, 1940). Artista alemany conegut per la seua pintura i escultura minimalista i abstracta. L’obra de Knoebel explora la relació entre l’espai, el suport pictòric i el color. L’estil i les preocupacions formals de la seua pintura i escultura han portat al fet que es compare la seua obra amb els principis d’avantguarda tant de Kazimir Malévich com de la Bauhaus.

Miquel Navarro (Mislata, València, 1945). Considerat una de les veus més personals de l’escultura contemporània. En el seu treball proposa una revisió de la noció d’espai, de la construcció de llocs i del propi cos com a mesura singular de l’humà i de la ciutat. Els seus paisatges escultòrics, inspirats en el teixit urbà, es componen d’elements arquitectònics que actuen com a vehicles formals en l’experiència del paisatge de la ciutat.

Juan Navarro Baldeweg (Santander, 1939) Arquitecte, pintor i escultor espanyol. Ha simultanejat la seua carrera com a arquitecte amb l’estudi i la pràctica de la pintura, l’escultura i treballs que crítics d’art com Ángel González, Juan José Lahuerta o William Curtis han relacionat amb les vinculacions de les avantguardes artístiques del segle XX amb línies de tradició arcaica.

Julian Opie (Londres, 1958). En la seua obra, Opie s’adona del que li envolta i tracta d’introduir en la mirada metropolitana una experiència estètica, a més de reflexionar sobre com veiem les coses i les representem. En el seu treball pretén atrapar l’essencial, amb una economia formal que dóna tot el protagonisme a la línia i el color.

Sean Scully (Dublín, 1945) Pintor abstracte, un dels més prestigiosos i cotitzats de l’escena artística novaiorquesa. La seua pintura es caracteritza per presentar franges tant verticals com horitzontals en les quals el color té un gran protagonisme i en les quals aconsegueix una gran harmonia entre les formes i els colors.

Soledad Sevilla (València, 1944). Pintora l’eix central de la qual és el tractament d’espai i la llum, la transparència o les relacions amb la poesia que d’elles poden derivar i que habitualment aporten a l’aparença de les seues obres un aire de levitat.

Juan Uslé (Santander, 1954). És un dels més destacats protagonistes de la generació de pintors de finals dels anys vuitanta. La seua obra és reconeguda com una de les més evocadores de la seua generació, amb un estil molt personal lligat a l’abstracció.

Manolo Valdés (València, 1942). Pintor i escultor, recrea i recontextualiza algunes de les icones més representatives de la història de l’art. Crea un llenguatge propi amb l’ús de sèries com a mitjà per a establir variacions sobre un mateix tema i amb l’ús de la matèria en la cerca de les textures.