Soledad sevilla. El sentiment del color

Fundació Bancaixa presenta l’exposició Soledad Sevilla. El sentiment del color, la primera retrospectiva que es realitza de l’artista a València, la seua ciutat natal. La mostra, que compta amb la col·laboració de Bankia, realitza un recorregut pels seus més de quaranta anys de treball a través d’una selecció de 49 obres datades entre 1975 i 2018 que procedeixen tant de la col·lecció pròpia de la creadora com d’altres col·leccionistes institucionals i privats com el CEART (Centre d’Arte Tomás y Valiente de Fuenlabrada), CAAC (Centre Andalús d’Art Contemporani de la Junta d’Andalusia), MNCARS (Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia), Fundació Juan March, MACA (Museu Art Contemporani d’Alacant), Col·lecció ‘La Caixa’ d’Art Contemporani, Col·lecció CaixaBank, Col·lecció artística del Patronat de la Alhambra i el Generalife, Diputació de Granada, Col·lecció MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona), Col·lecció Banc Sabadell, Patrimoni Nacional, Col·lecció Ventura Garcés, Col·lecció Alberto Cortina, Galeria Marlborough, Família Mendoza, Ciments Portland Valderribas, i la col·lecció de la Fundació Bancaixa.

Comissariada per María de Corral i Lorena Martínez de Corral, l’exposició reflecteix l’evolució artística de Soledad Sevilla i el seu treball de representació de la llum i l’espai al llarg de tota la seua trajectòria. La mostra s’estructura en blocs de les seues diferents etapes i sèries creatives: el començament en els anys 70 amb un treball geomètric com a reacció a l’academicisme propi de l’escola de Belles arts i amb línies diagonals que escapen de la tela i deixen lloc a la imaginació i al pensament; la introducció del color a la fi dels anys 70 i la sèrie Las Meninas, que comença després d’un curs a Harvard sobre el pintor i en la qual realitza un estudi no solament sobre la pintura, sinó especialment sobre la representació de l’espai; les sèries La Alhambra y Los Toros, en les quals la llum, l’aigua i les formes manifesten un moment ple d’utilització de trames, reticles i mòduls com a manera de transformar els motius que li inspiren i les sensacions i sentiments en llums i formes; la serie Insomnios, en la qual treballa la naturalesa i la matèria tant de l’exterior com de l’interior i mostra tensions cromàtiques i foscor; la sèrie Los Apóstoles, en la qual la figuració dóna pas a l’abstracció i l’artista relaciona les fustes i les teles per a parlar del seu amor i coneixement de la història de l’art; i, finalment, les sèries Nuevas lejanías y Luces de invierno, que reflecteixen fantasies i somnis mitjançant una metamorfosi en la llum i el color.

En paral·lel a les sèries, Soledad Sevilla treballa en el camp de les instal·lacions, treballs peribles que persegueixen la captura del poètic i el fugaç. En aesta ocasió, en l’exposició s’inclou la instal·lació Te llamaré hoja, de 3,50 x 9,45 metres, una obra de caràcter híbrid composta per multitud de fulles serigrafiades que semblen cobrar vida en la seua acumulació. La peça manté una doble ambigüitat: des del pla tècnic, en tant que no posseeix una condició definida com a pintura o com a escultura, però també, des del pla perceptiu, com a visió paradoxal d’una naturalesa plaent que és, al mateix temps, aterridora.

Amb motiu de l’exposició s’ha editat un catàleg amb la reproducció de les obres instal·lades en l’exposició i textos crítics de les comissàries i del teòric i crític d’art Alfonso de la Torre. A més, amb l’objectiu d’acostar l’obra de Soledad Sevilla a tota la societat, es desenvoluparan tallers didàctics dirigits als col·lectius d’escolars, persones amb diversitat funcional i persones en risc d’exclusió.