José Manuel Ballester. Boscos de llum

Fundació Bancaixa presenta l’exposició José Manuel Ballester. Boscos de llum, un recorregut per l’obra d’aquest artista, Premi Nacional de Fotografia, que mostra la seua singular interpretació de l’espai arquitectònic i la llum. Comisariada per María de Corral i Lorena Martínez de Corral, l’exposició revela a través d’una selecció de 21 obres l’essència del treball del pintor i fotògraf madrileny que gravita entorn de tres claus fonamentals: el temps, la llum i l’espai.

En paraules de les comissàries, “l’artista no es proposa desenvolupar un llenguatge fotogràfic específic, sinó utilitzar l’objectiu com a testimoni per a justificar, registrar, matisar i interrogar l’actualitat i el progrés”. Ballester treballa a través de sèries, que en aquesta exposició vénen representades per una selecció de temes com són els grans espais paisatgístics, que abasten des de Xina fins a Brasil; les naus industrials, a les quals l’artista assenyala com a espais des dels quals contemplar el passat i el futur; i els museus. L’artista fa també una relectura d’obres mestres de la pintura italiana del Renaixement com en la intervenció que du a terme amb l’Anunciació de Fra Angelico, que ell converteix en Lloc per a una Anunciació.

Les obres presents en l’exposició es caracteritzen per l’absència de la figura humana que l’artista atribueix a la seua “predilecció per escollir aquells moments en què la presència directa s’esvaeix o desapareix per un moment o la meua inclinació per cercar llocs que van deixar de ser actius per a convertir-se en espais abandonats o en ruïnes o que per les seues característiques estan ocults o a l’altre costat de la societat, bé per la seua marginalitat o per les seues característiques especials”.

José Manuel Ballester reivindica les enormes possibilitats que brinda la fotografia digital com a aliada en la creació del que ell denomina un nou pictorialismo. “M’he servit de disciplines en principi molt diverses entre si, que passen del pinzell a l’ordinador… Quan vaig començar a estudiar el món de la fotografia digital vaig descobrir l’allunyament que suposava la fotografia analògica respecte de la pintura. Amb el naixement de la fotografia digital i les seues possibilitats de manipulació, es produïa un retrobament amb la forma d’entendre el procés creatiu molt afí als procediments plàstics fins ara coneguts. De fet, sempre he considerat l’arquitectura de Photoshop, el seu disseny, com un ampli tractat de pintura que recorda els grans tractats escrits al llarg de la història. Aquesta gran afinitat és la que ha creat un moviment molt fort que m’agrada nomenar com a període neopictorialista”.

L’artista troba el motiu de la seua obra en els espais de fricció entre l’arquitectura i la ciutat, la pintura i la fotografia o entre l’artificial i el natural. La seua obra reflecteix sovint la complexitat de l’experiència urbana a través d’un nou punt de xoc, el que confronta a l’individu amb la globalització.

L’exposició, organitzada per la Fundació Bancaixa a partir d’una producció de la Subdirecció General de Belles arts del Ministeri de Cultura i Esport, pot visitar-se fins al 23 de setembre en la seu de la Fundació Bancaixa a València (Plaça Tetuán, 23) amb entrada gratuïta de dimarts a diumenge de 10 a 14 i de 17 a 21 hores, i els dilluns de 10 a 14 hores.