El Museu del Prado vist per dotze artistes contemporanis

L’exposició, que presenta l’Ajuntament de Gandia i la Fundació Bancaixa, està integrada per un total de 48 obres d’Eduardo Chillida, Andreu Alfaro, Eduardo Arroyo, Miguel Barceló, Ramón Gaia, Luis Gordillo, Guillermo Pérez Villalta, Albert Rafols-Casamada, Manuel Rivera, Gerardo Roda, Antonio Saura i Gustavo Torner. Estos dotze creadors, de generacions i estils diversos, oferixen la seua particular visió d’algunes de les obres més importants exposades en el Museu del Prado. La pinacoteca es convertix gràcies a estos artistes en objecte d’observació, oferint una relectura col·lectiva i actual sobre l’art del passat. La sèrie “El Museu del Prado vist per dotze artistes contemporanis” va nàixer com una iniciativa de la Fundació Amics del Museu del Prado, dins de les activitats realitzades amb motiu del 180 aniversari de la seua creació. Esta col·lecció de 48 obres, quatre per cada artista, va ser adquirida posteriorment per Fundació Bancaixa, que en els últims anys ha acostat al públic eixe diàleg entre el Prado i l’art contemporani per diverses capitals.

L’exposició es podrà visitar del 25 de juliol al 24 d’agost en la Sala d’Exposicions de la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, en horari d’11,30 a 13,30 h i de 18,30 a 20,30 h (de dilluns a dissabte).

Artista valencià, que va formar part del Grup Parpalló a què va orientar cap a un art analític que es va anomenar normativisme. En els anys 60, baix la influència d’Oteiza, va començar a investigar materials metàl·lics amb composicions geomètriques. El seu estil se va anar fent cada vegada més sintètic fins a arribar al minimalisme. En els anys setanta va investigar amb el plexiglàs de color en obres simètriques i d’efectes òptics. Però a principis dels huitanta la seua obra va donar un gir radical per a reprendre problemes tradicionals de l’escultura com el volum, la figuració que va plasmar en calcària o marbre. En esta mostra presenta quatre litografies en què dóna la seua visió totalment sintètica de Les Tres Gràcies de Rubens.

Pintor, escultor i escriptor compromés socialment i políticament des de les seues primeres creacions, totes plenes d’ironia i crítica. És considerat com un dels representants més importants de la nova figuració i del Pop Art europeus, sempre desenvolupant un estil propi desmitificador de la realitat, la història i la política, tant espanyola com occidental. Les obres que va crear per a esta col·lecció són un clar exemple d’això: Cleopatra, La criada de Téniers, Retrato del Enano Sebastián de Mora nascut a Cadaqués en la primera mitat del Segle XX i Vanitas.

Artista mallorquí de reconegut prestigi internacional, que presenta en l’exposició quatre treballs: Acròstic de burro III i IV i Acròstic de cabres I i II. Des d’una abstracció inicial ha anat desenvolupant el seu art cap a l’expressionisme figuratiu. Les seues últimes creacions són interpretacions de temes i composicions tradicionals: gegantines naturaleses mortes i crucifixions d’animals que enllacen amb la pintura matèrica de Tàpies, amb referències a l’informalisme, a l’expressionisme abstracte i inclús a l’Art Brut.

Escultor i gravador basc, que presenta aiguatintes al sucre titulades Zedatu. La seua obra, eminentment abstracta, és una reflexió sobre l’espai, seguint els postulats De Juliol González. Ha il·lustrat diversos llibres de filosofia i poesia i està considerat com un dels més importants renovadors de l’escultura. En les últimes dècades de treball, Chillida es va interessar per la relació de l’art i la naturalesa i per les possibilitats de materials com el formigó, l’acer i el granit.

Pintor i escriptor. Ha passat d’un formalisme cubista inicial a l’actual realisme personal, basat en el color i la llum. La major part de les seues obres són retrats, paisatges i bodegons. Al llarg de la seua agitada vida hi ha estat en contacte amb diversos corrents pictòrics. Molt vinculat a la causa republicana, va viure llargs anys en l’exili. En els anys 60 va tornar una temporada a Espanya per a publicar El sentimiento de la pintura y Velázquez, pájaro solitario. Eixa admiració pel geni sevillà queda plasmat en les obres que es presenten en esta exposició: Agua para una infanta, La gente, El Príncipe Baltasar Carlos i El catálogo.

Este artista sevillà ens presenta una sèrie d’obres titulades Frontals. Són obres de gran complexitat simbòlica cada vegada més allunyada de la figuració que el va caracteritzar en els primers anys. Durant els anys seixanta va assimilar certa iconografia pop i de constructivisme geomètric. Després d’una llarga temporada d’inactivitat voluntària va iniciar una etapa plena de color i humor, amb gran importància del color, que va desembocar en un art de síntesi que va renovar el panorama artístic espanyol.

L’artista gadità ha destacat en la seua labor com a dissenyador d’escenografia, mobles i projectes arquitectònics, la qual cosa es deixa notar en les obres que hui presenta: Venus en el espejo, La fragua de Vulcano, Mercurio y Argos i La túnica de José. Les seues pintures inicials reflectien influències constructivistes i espacials que van derivar, després de diversos viatges, pel neoclassicisme i l’estètica pop. La seua admiració pels clàssics fa que les seues obres continguen recursos manieristes i elements arquitectònics i mitològics.

Pintor d’una puresa de línies estructurals amb plantejaments cromàtics pròxims a Rothko. A partir dels anys setanta deixa de costat la investigació matèrica que li havia fet acostar-se al neodadaisme i al nou realisme per a consolidar un estil d’estructures quasi arquitectòniques com les quatres variacions que ens presenta en esta col·lecció: Mañana, Mediodía, Tarde i Crepúsculo.

Va ser un dels fundadors del grup El Paso. Va conéixer les tendències informalistes que dominaven Europa en els anys cinquanta i va investigar l’espai. Va abandonar els materials pictòrics convencionals i va usar la tela metàl·lica com a suport de les seues obres. Posteriorment va evolucionar cap a plantejaments més constructivistes. La vibració òptica que produïxen les teles metàl·liques en les seues obres ha fet que se li relacione amb el Pop Art, el cinetisme i l’abstracció lírica. En esta exposició ha realitzat quatre treballs Homenaje a Goya.

De les seues primeres obres d’estètica postcubista, Gerardo Roda va anar evolucionant cap a estètiques constructivistes monocromàtiques. Sempre dins de l’abstracció, el seu art s’acosta al minimalisme i al moviment Zero. Va col·laborar en la Fundació del Museu d’Art Abstracte de Conca. En esta ocasió presenta una sèrie titulada Perfiles, siluetas y límites, que demostra de les seues característiques com a artista.

Fundador del Grup El Paso, és un dels responsables del renaixement de l’art modern a Espanya durant la postguerra. La seua obra es basa en una reduïda gamma cromàtica –negre, blanc i roig- per a representar una sèrie de figures simbòliques que apareixen moltes vegades irrecognoscibles, lluny del figurativisme tradicional. En esta ocasió exposa: Retrato de Felipe II, Doña Jerónima de la Fuente, El perro de Goya i Crucifixión.

Artista abstracte centrat en els últims anys de la seua producció en la pintura constructivista i minimal. Va participar en la renovació de diverses estances del Museu del Prado i també va col·laborar amb la Fundació del Museu d’Art Abstracte de Conca. Per a esta sèrie ha creat: En una noche oscura, entre altres.