Julio Romero de Torres

La proposta reuneix 55 obres de gran format que procedeixen de més d’una vintena de col·leccions públiques i privades com, el Congrés dels Diputats, la Junta d’Andalusia, la Fundació La Caixa de Canàries, el Museu de Belles arts de Castelló, el Museu de Belles arts d’Oviedo. Col·lecció Pedro Masaveu, la Fundació Santander, el Museu de Belles arts de Còrdova, el Museu Julio Romero de Torres de Còrdova, el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (MNCARS), el Museu Carmen Thyssen de Màlaga, la Fundació Prasa i la Col·lecció Paco Peregrín, a les quals se sumen préstecs d’altres col·leccions privades.

L’exposició revisa la seua evolució des de les seues obres de joventut fins a la consolidació del seu estil amb un recorregut per la seua producció creativa, marcada per diferents etapes diferenciades: des de 1885 – amb la seua matriculació a l’Escola Provincial de Belles arts de Còrdova amb tan sols 10 anys- fins a 1897, etapa en la qual se’l considera un pintor del postromanticisme; el període des de 1900 a 1906, marcat per l’estil modernista; i, finalment, la seua etapa més coneguda que aconsegueix des de 1907 fins a la seua mort en 1930 i en la qual el seu art desemboca en un estil personal i inconfusible en el qual va més enllà del regionalisme en voga.

Les primeres etapes de pintura social que deriva cap al modernisme són les menys abordades en les exposicions dedicades a Romero de Torres. Quadres com Mal de amores, A la amiga o Vividoras del amor són peces mestres de la pintura del seu temps. El modernisme Art Nouveau es manifesta en la seua obra gràfica. Romero de Torres va ser un magnífic pintor i il·lustrador gràfic, un artista inquiet al corrent del que succeïa fora d’Espanya, i els diferents viatges que realitza a França, Bèlgica i Itàlia li obrin noves perspectives sense renunciar a les seues arrels.

L’escàndol i la provocació van acompanyar a Romero de Torres en més d’una ocasió, com la polèmica suscitada amb el seu quadre Vividoras de amor, que juntament amb l’obra El sátiro, del valencià Antonio Fillol; Esperando, d’Hidalgo; i Nana, de José Bermejo, van ser retirats de l’Exposició Nacional de 1906 per immorals. En la present exposició es mostren de nou enfrontades per primera vegada des de 1906 la pintura de Romero de Torres i la d’Antonio Fillol, dues peces de l’avantguarda del moment que denoten eixa força social.

L’obra de les dues últimes dècades de la seua producció artística s’ha definit com a regionalista, encara que plena de sofisticacions de l’Art-déco. Destaca en esta fase el procés de desacralització del sagrat i sacralització del profà a través de la cobla. L’art de Romero de Torres no s’entén sense tindre en compte el pes de la cobla com una expressió en la qual continua tenint cabuda la seua preocupació per la qüestió social i la violència de gènere.

Fundació Bancaixa presenta l’exposició Julio Romero de Torres. Social, modernista i sofisticat, la primera mostra monogràfica que es realitza a València del pintor cordovés, una figura imprescindible en l’art espanyol de finals del segle XIX i principis del XX.

El muntatge expositiu es completa amb una selecció de fotografies que aprofundeixen en la seua faceta més personal, mostrant detalls del seu cercle familiar- el seu pare i germans també eren pintors-, el seu estudi, i de la seua ciutat, així com del seu cercle social, perquè es relacionava tant amb l’alta burgesia i intel·lectualitat del moment com amb altres esferes del seu entorn social.

A més, s’inclou la projecció de la pel·lícula Julio Romero de Torres, dirigida per Julián Torremocha, que inclou les úniques imatges en moviment que es conserven del pintor. Un document essencial per a conéixer la vida de Romero de Torres, amb escenes gravades a la casa museu monogràfica de l’artista.

Amb motiu de l’exposició s’ha editat un catàleg amb la reproducció de les obres instal·lades en l’exposició, que es completa amb els textos crítics del comissari i dels experts José María Palència Cerezo i  Fuensanta Garcia de la Torre, en els quals a més d’analitzar el seu treball s’aprofundeix en el seu context familiar i social, clau en la seua producció artística.