El 1906, Sorolla va triomfar a París amb la seua primera gran exposició individual, en la qual va mostrar 497 obres i en va vendre 65. Després de la clausura, el 10 de juliol, va triar Biarritz com a lloc d’estiueig per a ell i la seua família. Aquesta ciutat del País Basc francès era un lloc famós d’estiueig per a famílies benestants tant franceses com espanyoles, i segurament Sorolla el triaria per recomanació del seu amic Aureliano de Beruete, assidu estiuejant al lloc, encara que aquest no era l’únic pintor que deambulava per les seues costes. Biarritz presentava per a Sorolla l’atractiu de pintar una costa de llum diferent de la valenciana i l’oportunitat de poder tractar gent important, a la qual retrataria durant la seua estada.

Dels seus pinzells sorgiran aquest estiu diverses escenes de platja, com Davall el tendal. Biarritz, o Passeig del far. Biarritz, en les que l’elegància dels models contrasta amb els més populars dels quadres pintats a València, aprofitant també per captar efectes atmosfèrics tan diferents dels de la seua ciutat natal com el mar revolt per l’intens vent que veiem en Figura en blanc. Biarritz. Destaquen en aquestes escenes l’ambient familiar de quasi totes, on seran la seua dona i els seus fills, amb altres amics, els que veiem davall els característics tendals ratllats, i que trobem també en Platja de Biarritz. 1906. Aquesta obra és també exemple d’una pràctica habitual de Sorolla durant aquest estiu, la realització de quadres en format menut que li permetien una execució més ràpida i així captar moments i escenes d’una primera ullada.

Aquesta forma de pintar durant l’estada de Sorolla a Biarritz va ser relatada per Mauricio López Roberts de manera claríssima: “Entre la multitud de les botigues, dels para-sols, dels paraigües inflats, rogencs, que s’unflen convexos sobre la Gran Platja, passeja Sorolla caçant impressions. I els ulls del pintor, ulls molt oberts, decidits, que miren francament, ulls de marí o d’explorador, que veuen lluny i ho veuen tot, s’emocionen contemplant els aspectes movibles i lluminosos de les onades, les ombres fortes, enèrgiques, que negregen sobre l’auri mantell de la platja. Sorolla no troba gust a la vida si no pinta, si no ‘taca’ dos, tres, quatre estudis diaris i al mateix temps planeja quadres, obres futures; tota l’exuberant fructificació d’un talent generós, no rendit mai, que produeix amb la senzillesa fàcil d’una força natural. Ací, a Biarritz, no descansa. Fet al sol africà de l’estiu llevantí, les calors de la Gascunya no fan mossa en ell. Hores i hores està a la platja, igual ací com allà; a l’arena, als penyals, junt amb la franja espumosa de les onades, entre la multitud cosmopolita que passeja davant el meravellós mar de Biarritz (…)”

L’article de López Roberts anava acompanyat de fotografies en què veiem Sorolla realitzar aquests apunts vestit elegantment, com imposava l’entorn, lluny de la indumentària casual i desenfadada amb la que el pintor va ser retratat mentre pintava els seus quadres en la tòrrida costa valenciana.