Al primer pla de la composició del quadre apareix emblemàticament representada una reixa d’aladre, símbol explícit del treball i de la cultura agrària. També hi ha pròxima una paleta de pintor, representada sobre la paraula “cultura”, dins de l’emmarcament plàstic d’un cartell, penjat figurativament a la paret representada, conformant un conjunt assumit com a homenatge a les arts plàstiques.

Es tracta d’un joc de metonímies, aplicades a emfatitzar, amb una certa idealitat estratègica, la correlació que es desitja establir entre dos àmbits socioculturals que habitualment solen trobar-se més aviat distanciats. A més, a l’obra, com a contrapunt, es descobreix la imatge d’un pot de cocacola (Coke / cocaïna), simbolitzant així mateix, com ens apunta l’autor «una societat dominada pel consum, el capitalisme devastador i l’imperialisme ianqui». De fet, la reixa d’aladre, extrapolada dels seus usos i funcions, projecta un joc d’ombres fortament expressionistes sobre l’estança.

L’espai contextualitzant, representat a l’obra, s’inspira directament en un porxo del propi Mas Sopalmo, com a lloc específicament significatiu, en el qual s’harmonitzen precisament ambdues cultures. L’herència agrícola del dit espai històric i la seua incorporació al domini de la cultura artística s’hi fa evident, en convertir-se en domicili, taller i museu d’Antoni Miró mateix.

L’obra –realitzada el 1993, any en què s’incorpora a la col·lecció, junt amb altres peces adquirides– es troba en perfecte estat de conservació. L’obra pertany a l’àmplia sèrie pictòrica titulada Vivace. La dita sèrie, en general, manté la forta influència del realisme social, que l’artista alcoià, en la seua figuració, habitualment potencia de manera crítica. Però a més es potencia concretament el seu llenguatge simbòlic en apuntar-hi en paral·lel una certa mirada ecològica, habilitada justament en aquesta època, de manera compromesa i reivindicativa, per subratllar el respecte a la naturalesa, a l’agricultura i a la cultura popular, implicades conjuntament en el missatge. Així mateix, en aquesta peça –Cultura amenaçada– cal rememorar les plurals influències del Pop, de les que beuen abundantment els seus plantejaments formals i estilístics, en el conjunt de les seues poètiques.

Els elements amb pes iconogràfic en el context de la representació són diversos. D’una banda la paleta de pintor, reiterat nucli figuratiu, carregat de connotacions referides a l’artista, a la cultura plàstica metonímicament referenciada o a l’acció pictòrica. Del pintor posant amb la seua paleta, a la paleta com a síntesi de la dita activitat. Si a més la paleta apareix partida en dos i disgregada en espais distints del quadre (una part davant de la paret, inclosa al cartell i l’altra part darrere de la dita paret), queda clar l’afermament que el propi títol argumenta de la cultura en perill.

L’altre element iconogràfic destacat és la reixa de l’aladre, que com a referent enllaça directament amb la part de la paraula cultura que es llegeix a l’esquerra, també formant part del cartell. Cultus, colere enllacen en les seues arrels etimològiques amb cultiu, agricultura, activitat pràctica i també, com és clar, directament amb “cultura”. S’insisteix així iconogràficament en la unió d’ambdós registres semàntics: paleta / aladre.

Més llunyà en la seua minvada rotunditat i grandària figurativa, però no en el seu pes temàtic, el pot de coca-cola bombollejant es converteix, dins de l’argumentari crític, en el motiu bàsic del perill embrionari apuntat. Aquesta obra enllaça amb altres que del mateix autor posseeix la col·lecció, no sols de la sèrie Vivace comentada, sinó també de l’àmplia sèrie, cronològicament anterior i molt característica de l’actitud compromesa de l’artista i del seu realisme social: “Pinteu pintura”.