Mural fotogràfic de grans dimensions (225 × 936 × 0,6 cm), realitzat amb tècniques mixtes, combinant la fotografia, junt amb intervencions de collage i pintura, com a estratègies d’unificació.

El mural va ser pensat per a instal·lar-se a la seu central de Bancaixa. Està dividit en tres parts ben diferenciades. Amb les seues dimensions, arriba al sostre i ompli visualment l’espai de la sala. S’hi va buscar que la peça donara una impressió impactant i rotunda al visitant en trobar-se davant una multitud de persones anònimes que posen, per diferents motius, en algun racó del País Valencià.

Es postula la idea de l’estalvi compartit, per part del conjunt dels ciutadans representats a l’escena, formant part l’obra de l’escenografia de l’entitat. Una sèrie de cartilles d’estalvi reals, adherides a la peça, sobrevola l’escena com a punts cromàtics destacats, a manera de performance visual.

Així mateix, es van plantejar en la realització de la peça, tant una certa estratègia narrativa com la construcció d’un ambient d’abast històric, anys seixanta, en la selecció dels concrets protagonistes de la figuració: escenes de personatges prototípics de l’Espanya de la postguerra, com a subjectes potenciadors de l’exercici compartit de la pràctica generalitzada de l’estalvi.

El títol recull una citació extreta del llibre “Desassossec” de Pessoa. L’obra es troba en adequat estat de conservació i va ser adquirida l’any 2001. La preponderància grupal, en cada un dels tres conjunts fotogràfics triats en l’obra suposa l’explícita elecció d’una estètica commemorativa, d’evident càrrega formal i estilística. Així succeeix als conjunts grupals ordenats, en relació a la jerarquia vigent, com es constata en dos de les fotografies de la peça. Un altre tant ocorre a les instantànies d’actes destacats i protocol·laris, com són els religiosos, fins i tot més formal i estilísticament regulats, en la seqüencialitat, vestimenta i actituds mantingudes.

Carmen Calvo ha elegit fotografies de postguerra, en blanc i negre, recuperades del rastre i convertides en memòria històrica d’un temps gris. El blanc i negre s’associa al dibuix, al clarobscur i facilita la possible intervenció complementària del color mitjançant la pintura.

Fotografies altament pautades en el seu realisme representatiu i de caràcter memorialista, extretes potser d’un àlbum fotogràfic, ja perdut, que bé podria ser paradigmàtic del moment. La vida popular, amb els seus costums, exigeix, per a la seua commemoració figurativa, la implantació d’un ordre perfectament calculat, a partir del concepte d’autoritat, amb els emblemes formals i la serietat d’estil que abasta tant la col·lectivitat com cada individu representat.

En aquest sentit, l’obra es plega a tals pautes, en engegantir la seua ressonància visual, en el seu estilisme memorialista, que la fotografia repintada reforça estèticament, amb la presència cromàtica controlada. Està realitzada en suport sobre cartó.

Extretes d’un anònim fons fotogràfic epocal, les tres parts del mural enllacen directament amb col·lectius ciutadans, adscrits a la vida sociocultural d’aleshores, assimilats al substrat integrador de la vida urbana, pròpia de classes mitjanes. Imatges pròximes iconogràficament al model religiós, conservador, integrat en el context del franquisme d’aquelles dècades. Sobre aquestes, convertida en llibretes reals superposades, planeja la idea d’estalvi concertat i vida comunitària. No en va, ser ciutadà, viure en societat, implicava directament ser estalviador.

Imatge fortament comunicativa, per la seua iconografia, estilisme resolutiu i dimensions, elaborada per encàrrec per a ser exposada, amb la càrrega històrica figurativa, en el context social de la institució bancària. L’autora recupera i transforma les imatges trobades, cercant, per mitjà de l’obra, “ser testimoni del seu temps”.