La família Reventós i especialment els germans Ramon (1882-1923) i Jacint (1883-1968) Reventós i Bordoy van tractar i van ser amics de Picasso des dels anys juvenils de l’estada de l’artista a Barcelona. Ramon col·laborava en la revista madrilenya Arte Joven de la qual Picasso era editor i il·lustrador.

El 1923, mor Ramon Reventós i prompte va ser oblidat com a escriptor. Picasso es va esforçar per revifar el seu record, com es demostra pel fet que, als moments més durs de l’ocupació alemanya, quan la nostàlgia per la Barcelona de la seua joventut l’envaïa, segons va contar l’artista mateix, travessava París per anar a la Bibliothèque Nationale, a buscar els contes que Ramon havia escrit els seus dies de fraternal convivència i sincera amistat, per copiar-los a mà; aquests contes van constituir una autèntica mitificació del concepte del Mediterrani català —reminiscència i món de creació i d’infinita ressonànci —, que reconciliava el neoclassicisme amb l’esperit del segle entrant. Quan l’editor barceloní, Ferran Canyameres (1898 – 1964), exiliat a França, va telefonar i li va anunciar que tenia la intenció de diverses iniciatives d’editar llibres en català i publicar-los a París, Picasso li va proposar les històries de Ramon que havia copiat durant la guerra. Picasso es va comprometre a il·lustrar-les i, del 4 al 6 de febrer de 1947, va emprendre la tasca gravant quatre làmines de coure, que van donar com a resultat l’edició del llibre Dos contes. El centaure picador. El capvespre d’un faune.

Picasso valorava les obres de Ramon, especialment les seues fantasies iròniques, pel que a les il·lustracions es va cenyir exactament al contingut dels contes. Era tal l’encant de les il·lustracions de Picasso sobre els contes de Ramon Reventós que l’editor no va tenir cap dificultat perquè fera una segona edició en francès, per a la qual es va encarregar la traducció a l’amic Ferran Canyameres. A l’estiu de 1947, el text estava imprès, però els gravats encara no existien. Picasso no els gravaria fins el 17 de febrer de 1948. El primer conte El centaure picador, està representat per dues estampes, Centaure tirant la carreta del seu mestre, i Centaure (picador i cavall al mateix temps) clavant-li la pica al bou. El segon conte Le crépuscule d’un faune, està també il·lustrat per dues estampes, representant el Faune tocant la flauta doble i Mort del faune. Picasso va dibuixar amb pinzell la coberta, la portadella, la portada, la pàgina de títol de cada conte i les caplletres d’inici de capítol.

D’aquesta obra es van editar dos-cents cinquanta exemplars: vint exemplars numerats de l’1-20, que contenen una sèrie suplementària de les estampes; dos-cents trenta exemplars numerats del 21-250.

Tots els exemplars contenen quatre estampes gravades per Picasso amb la tècnica del burí. Datades el 4, 5 i 6 febrer 1947. El naixement del centaure (305 × 256 mm). Centaure picador, Centaure tirant d’un carro i Centaure preceptor (302 × 250 mm). Faune tocant la flauta doble (309 × 256 mm). Faune enfrontat a un boc, Faune posant per a un artista, i La mort del faune (309 × 256 mm).

Cada full mesura 336 × 264 mm i el llibre conté un total de 32 fulls.

La impressió del text es va realitzar a la Imprimerie Coulouma, París, primavera 1947. Les fototípies dels títols i inicials a la Imprimerie Houdebaigt et Crape, París. L’estampació dels gravats al taller de Roger
Lacourière, París.

L’exemplar número 11 és el que forma part de la Col·lecció Fundació Bancaixa.