René Char (1907-1988) en 1929 va conèixer el grup surrealista d’André Breton, René Crevel i Louis Aragon i en 1930 va signar el Segon manifest surrealista i pamflets que criticaven el colonialisme francès i defensaven el moviment revolucionari espanyol. Va acabar sent el poeta preferit tant de Picasso com de Pierre André Benoit (1921-1993), conegut com PAB.

Amb aquest breu poema de deu línies Picasso i Pierre André Benoit van aconseguir un dels seus més bells llibres, al frontispici del qual es va gravar el retrat del poeta.

Poète, pourquoi vivant
le plus vivant de tous,
n’es-tu que ténèbres de
fleur parmi les vivants?

Grège chaleur, lendemain
tonnant, vous êtes dans
mon poème avant moi,
Ah! ne dépose pas ce
qui bientôt sera masse
d’amour pour vous.

L’edició, que conté dues estampes de Picasso realitzades amb punta seca sobre cel·luloide, es compon de quaranta exemplars sobre paper verjurat d’Auvergne: trenta-sis numerats d’1/36 a 36/36; i quatre exemplars numerats d’I/IV a IV/IV. El llibre mesura 350 × 233 mm i està compost de 8 fulls.

L’exemplar número 26/36 forma part de la Col·lecció Fundació Bancaixa. La coberta es compon d’una finestra en què s’encreuen tres fils rojos amb altres tres negres.

Conté dues estampes realitzades amb punta seca sobre cel·luloide:

1. Frontispici (341 × 228 mm), retrat de René Char, sense data [1958], estampat en dos colors. Es compon de dues làmines de cel·luloide. Sobre la primera s’ha gravat a la part inferior un esquematitzat cos humà i s’ha retallat del cel·luloide la superfície de l’estrella i la figura geomètrica central, pel que, en estampar, aquestes superfícies quedassen en blanc. En una part del cel·luloide retallat s’han gravat els ulls, el nas i la boca, que estampats en roig sobre la primera estampació completa la figura humana.

2. Colofó (116 × 148 mm), sense data [1958]. La làmina de cel·luloide s’ha retallat component el contorn de la lletra R i sobre aquesta s’ha gravat quatre estrelles que alternen amb tres rostres.

Impressió tipogràfica i estampat el 1958, a Alès, per Pierre André Benoit.