- Inici
- Colecció d'art
- Llibre del coneixement
Llibre del coneixement, 1959
Fitxa tècnica
La crítica F. Woimant ha arribat a afirmar que aquest llibre, poc conegut, pot ser considerat un dels més bells que s’han realitzat a la nostra època en sumar-se i complementar-se les dots creatives d’ambdós artistes que impulsen el lector a fer un bell passeig imaginari per terres africanes.
El llibre està format per un ampli extracte de l’edició de Marcos Jiménez de la Espada, Libro del conosçimiento de todos los reynos et tierras et señoríos que son por el mundo et de las señales et armas que han cada tierra et señorío por sy et de los reyes et señores que los proveen, escrito por un franciscano español a mediados del siglo XIV, Madrid, Impremta de T. Fortanet, 1877, precedit d’un altre extracte més curt de l’obra de Boutier i Le Verrier, Histoire de la première découverte et conqueste des Canaries faite dès l’an 1402 par Messire Jehan de Bethencourt, segons la versió publicada per Pierre Margry el 1896. El mateix Iliazd declara al pròleg que per al text de Boutier i Le Verrier havia optat per la versió de La Salle publicada per Margry el 1896 en lloc de la versió de Bethencourt publicada per Bergeron el 1630, Major el 1872, o Gravier el 1876, i que l’havia confrontat amb el manuscrit original del British Museum de Londres i la còpia de la Biblioteca Nacional de París, i havia conservat el títol elegit per Major. I que respecte al text anònim del Libre del conosçimiento s’havia servit de l’única edició madrilenya publicada el 1877 per Jiménez de la Espada, «que hem col·lacionat amb els manuscrits de la Biblioteca Nacional de Madrid tenint en compte els accidents d’escriptura».
Les vuit dobles pàgines en què el text es desplega junt amb portadors de banderes s’alternen amb pàgines dobles on per mitjà d’àmplies estampes apareixen successivament representacions al·lusives a la naturalesa africana i els seus habitants: el desert, els homes, el veler, les dones, riu avall, els xiquets, les flors, epígrafs tots donats per Iliazd per explicar l’ordre en què calia col·locar les estampes.
Se’n van editar cinquanta-quatre d’exemplars sobre paper japó ancien (422 × 343 mm), numerats de l’1 al 54. Signats amb llapis roig per l’artista i l’editor. L’exemplar número 23 pertany a la Fundació Bancaixa.
El llibre conté setze il·lustracions realitzades amb la tècnica calcogràfica de punta seca (vuit d’aquestes il·lustracions contenen dos temes). Es van acabar el 23 d’abril de 1958, la que va en la coberta el 8 de maig de 1959. La impressió tipogràfica es va realitzar, el 1959, a la Imprimerie Union de París. L’estampació calcogràfica mitjançant tòrcul al taller Lacourière de París.