- Inici
- Activitats
- Catàleg Antonio López
Catàleg Antonio López
Plaça de Tetuan, 23,València (Valencia)
Adquisició del catàleg: a la botiga de la Fundació Bancaixa (Plaza Tetuan, 23. València) i a través del correu electrònic secretaria@fundacionbancaja.es
La Fundació Bancaixa ha editat un catàleg de referència en l’estudi de la trajectòria artística d’Antonio López, vinculat a l’exposició retrospectiva que pot visitar-se actualment. La publicació conté la reproducció de les obres exposades d’Antonio López, així com de la seua dona la pintora María Moreno, procedents de col·leccions institucionals com les del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Fundació ICO, Museu ARTIUM. Vitòria – Gasteiz, Museu de Belles arts de Bilbao, Galeria Marlborough, Col·lecció Rucandio, Col·lecció Fundació MonteMadrid, Colecció Fundació Sorigué, Col·lecció Orpheus, Col·lecció privada cortesia Michel Soskine Inc. Madrid – Nova York, Museu Municipal de Valdepeñas, així com de més de 25 col·leccions privades. Es reprodueixen també fotografies del muntatge expositiu. El catàleg, dissenyat per Ibán Ramón, es converteix en una eina imprescindible per a l’estudi de l’evolució artística d’Antonio López amb l’aportació de dos textos d’investigació dels comissaris de l’exposició Tomàs Llorens i Boye Llorens en format d’entrevista en profunditat i cronologia d’exposicions i publicacions.
El text de Tomàs Llorens en el catàleg és una entrevista a Antonio López. La singularitat de la seua posició com a pintor desperta, entre els qui s’acosten a la seua obra, el desig de conéixer de primera mà les opinions de l’artista, al mateix temps que l’alt grau de consciència del pintor sobre la seua obra fa que les seues opinions siguen extremadament lúcides i interessants. L’entrevista publicada en aquest catàleg reprodueix la conversa telefònica mantinguda entre Tomàs Llorens i Antonio López al llarg de nou dies del passat mes de juliol en nou sessions consecutives de més d’una hora de duració cadascuna. L’amistat entre entrevistat i entrevistador, nascuts tots dos en la crítica data històrica de 1936, permet que el to de l’entrevista siga especialment distés. Com a precedent entre les entrevistes a Antonio López al llarg de la seua trajectòria destaca la realitzada en 1990 pel llavors crític d’art del New York Times, Michael Brenson, publicada en la monumental biografia sobre l’artista editada per Lerner i Rizzoli en espanyol i anglés respectivament.
La cronologia inclosa en el catàleg, elaborada a partir de la investigació de Boye Llorens, relaciona la trajectòria professional d’Antonio López amb la recepció crítica i la seua projecció mediàtica. Per a l’elaboració de l’anàlisi cronològica s’han acarat dades de cronologies diverses publicades amb anterioritat, s’han agranat catàlegs de biblioteques i s’ha contrastat la informació amb l’arxiu del propi artista. Fruit de la investigació es refereixen, per exemple, set exposicions col·lectives que no constaven en anteriors cronologies o sobre les que existia alguna confusió. La cronologia, que relaciona articles publicats sobre Antonio López amb les exposicions, testifica la bona recepció i les coincidències de criteris crítics en l’àmbit internacional. La relació cronològica de publicacions constitueix una revisió crítica de la recepció pública d’Antonio López, i inclou una successió de cites extretes de periòdics, revistes, catàlegs, monografies i llibres d’història, i seleccionades atenent qüestions d’estètica, aspectes relacionats amb la història de l’art o amb la metodologia de treball i inquietuds de l’artista.
El catàleg, amb els textos editats en castellà i valencià, es pot adquirir a la botiga de la Fundació Bancaixa (Plaza Tetuan, 23. València) i a través del correu electrònic secretaria@fundacionbancaja.es