Exposició Teixint històries. Tapissos d’Elena de Quesada Valtierra (1928-2022)

L’exposició Teixint històries. Tapissos d’Elena de Quesada Valtierra (1928-2022) – comissariada per Albert Esteve de Quesada, professor de la Escola d’Art i Superior de Disseny des de 1982 i fill de l’artista- és un homenatge pòstum a la seua trajectòria creadora. El recorregut per la sala inclou més d’una vintena de tapissos d’Elena de Quesada, la majoria de la seua última etapa. Són obres en les quals s’aposta per una reivindicació de l’art abstracte del segle XX.

Les peces mostren el seu interés per deixar parlar al tapís, a les seues possibilitats, a la seua calidesa, textures, cromatisme i simplicitat, al mateix temps que inclou en alguns tapissos una evocació poètica a un contingut simbòlic i fins i tot narratiu, amb la referència a relats mitològics i a una naturalesa essencial, en la qual no es busca la seua imitació, sinó la seua emulació, la dels seus processos generatius i regeneratius.

La mostra pretén, a més, posar en valor l’artesania, tant com activitat artística com associada al món del disseny, i elevar l’art del tapís al mateix nivell que altres disciplines com la pintura, l’escultura o la fotografia. Al costat d’això, el projecte posa el focus en el paper de la dona creadora, perquè la figura d’Elena de Quesada aglutina el talent creatiu i una actitud personal progressista i rupturista que ha donat com a fruit obres amb les que tix històries, tant la seua personal com la col·lectiva, en reivindicar el treball del dia a dia de l’art-sa, que busca el bon fer, el bon gust i el plaer de crear.

Elena Quesada va començar la seua formació en tapissos en 1982, gràcies a un curs de l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Sagunt. Va ampliar la seua formació en els anys següents en centres com l’Institut Francés de València o el APAS C.S. Grau. Al llarg de la seua trajectòria ha oferit exposicions en diversos centres culturals i socials de localitats com Sagunt, València, Sueca, l’Olleria, Mislata, Majadahonda, Faura, Montcada, Gilet, Puçol i Xiva. El seu impuls vital no està exempt d’una actitud de ruptura vinculada a un activisme feminista, ja que va pertànyer al MDM (Moviment Democràtic de Dones) i va lluitar pels drets de les dones en un context social de persecució pel règim franquista.