Manolete vist per Finezas

La Comissió Delegada de la Fundació Bancaixa a Segorb presenta l’exposició Manolete vist per Finezas, una mostra que compta amb la col·laboració de la Diputació de València, el Museu Taurí de València i la Penya Cultural Taurina de Segorb, i que podrà veure’s a la Casa Garcerán fins al pròxim 20 d’agost.

L’exposició, comissariada per Toni Gázquez, ofereix una selecció de cinquanta-quatre fotografies que tenen com a fil conductor la figura del torero Manuel Laureano Rodríguez Sánchez, més conegut com Manolete. Les imatges procedeixen dels fons del Centre d’Assumptes Taurins de la Diputació de València, que va adquirir en 2016 un dels fons fotogràfics taurins més importants del món, l’arxiu de la saga coneguda com a Finezas dels fotògrafs Juan Sanchís Serrano Finezas I, Manuel Sanchis Blasco Finezas II i Jose Manuel Sanchis Calvete Finezas III. La col·lecció inclou un arxiu monogràfic sobre Manuel Rodríguez Manolete amb 520 fotografies datades entre 1940 i 1947.

La selecció que es pot veure en aquesta exposició presenta al torero des de diversos angles: en el rode, en el seu compromís amb el públic, la seua tauromàquia, el seu entorn íntim i social, i els espais en els quals es va consagrar com un torero únic. L’acostament gràfic al personatge a través de l’objectiu de Finezas mostra la faceta professional de Manolete, però també el seu vessant més personal, amb instantànies que retraten la seua generositat, el seu fervor religiós, les seues pors, la seua soledat abans d’eixir al rode i la seua passió pel camp.

El recorregut per les imatges ofereix també l’oportunitat d’acostar-se a personatges cèlebres de l’època i als qui conformaven el seu cercle més pròxim en les places, com els membres clàssics de la seua quadrilla: Alfredo David, Cantimplas, Pintures, Miguel, Juan Atienza, Guillermo González o Màxim Montes Chimo. L’equip el capitanejava José Flores Camará, el seu apoderat i l’únic mentor que va tindre en la vida Manolete. Al costat d’aqueixes persones més pròximes apareixen empresaris de l’època com Pedro Balañá o Cristóbal Peris i imatges de places clau en la carrera de Manolete, com les de Sevilla, Madrid, Barcelona, Alacant o València.

La mostra transmet a través del talent de Finezas les característiques essencials del toreig de Manolete: els llances clàssics del seu capot, executant la verónica i la mitjana amb puresa, els seus clàssics estatutaris o els seus tancaments amb manoletinas, que va plasmar en més de cinc-centes corregudes i mil bous estoqueados entre Espanya i Amèrica.

Manuel Laureano Rodríguez Sánchez, Manolete

Manuel Laureano Rodríguez Sánchez, més conegut com Manolete (Còrdova, 4 de juliol de 1917-Linares, Jaén, 29 d’agost de 1947), va ser un dels grans torers de la història de la tauromàquia d’Espanya en la dècada de 1940. Va morir a l’Hospital de San José i Sant Raimundo de Linares després de la profunda banyada mortal que li va assestar el Miura Islero en la plaça de bous de Linares, tragèdia que li va convertir en un mite de l’Espanya de la postguerra.

Com a torero, Manolete va ser el precursor de moltes de les formes tècniques i estètiques que predominarien en la tauromàquia contemporània. És considerat com un dels grans mestres de tots els temps i un de les icones del toreig. El seu estil, elegant i vertical, va evolucionar l’art de la crossa, torejant de front i citant de perfil. Va portar a la màxima expressió la revolució de José Gómez «Joselito» i l’estètica de Juan Belmonte, que havien transformat el toreig unes dècades abans. La seua influència ha sigut enorme, ja que el seu estil es va fer notar en tots els toreros posteriors.