Xats a la Fundació: Mabel Lozano i Fernando Marías

L’actriu i directora Mabel Lozano i l’escriptor Fernando Marías protagonitzaran el dimecres 29 de gener, a les 19.30 h, la pròxima trobada de la temporada de XATS a la Fundació. Tots dos artistes componen una atractiva sessió d’este certamen, organitzat pels creadors de VLC Negra i la Fundació Bancaixa, que promou trobades sobre diferents temes entre un escriptor consagrat i un personatge rellevant de la societat. El tema triat en aquesta ocasió és En l’ardent foscor.

Tant Mabel Lozano com Fernando Marías són molt conscients de la seua responsabilitat com a artistes, i que és necessari usar certs camins poc transitats. Perquè la veritat és que existeixen llocs als quals preferim no mirar. Els professionals de la creació dialoguen amb mons lluminosos, però amb més convicció encara amb els quals es troben sumits en les tenebres. Així que potser són ells els qui puguen il·luminar els racons menys explorats, aportar clarividència i reflexió en un món en el qual rebutgem massa ràpid les complicacions.

Potser, després de tot, aquest és l’únic propòsit de la nostra espècie: bregar amb els problemes que nosaltres mateixos creguem, on es bolquen la nostra passió però també els nostres vicis, la nostra grandesa, que només pot igualar la misèria que sempre ens acompanya. Allí, en l’ardent foscor.

Mabel Lozano, guionista, productora i directora de cinema social

Mabel Lozano (Villaluenga, 1967) ha sigut model, presentadora de televisió, actriu de sèries i llargmetratges i, en els últims anys, guionista, productora i directora de documentals socials. Inicia la seua carrera professional com a model, vivint al Japó, París i Milà. Posteriorment treballa com a actriu i presentadora en una gran varietat de programes, sèries de televisió i també en una desena de llargmetratges. En 2007 la seua carrera fa un tomb i decideix dedicar-se a l’estudi del cinema i la seua aplicació en la societat, començant una carrera de documentalista pels drets humans. Ha produït, guionitzat i dirigit una gran quantitat de campanyes de conscienciació social i documentals entre els quals destaquen Chicas Nuevas 24 horas (2016) sobre el negoci de compravenda de dones i xiquetes i El Proxeneta. Paso corto, mala leche (2018), sobre les màfies que oculta la prostitució i la tracta. Ha rebut més de 50 premis per la seua labor de documentalista com, entre altres, el del Festival de Cinema de Màlaga (2007), el Premi Dona de l’any Cosmopolitan (2010), Dona de l’any Revista Woman i Mujer Hoy (2019) el Avanzadoras d’Oxfam Intermon, Premi Amnistia Internacional ABCyCine o el Premi al millor Guió activista de la Federació de Dones Progressistes, havent rebut dues nominacions als Premis Goya. Així mateix ha publicat el llibre El proxeneta, guardonat amb el premi Rodolfo Walsh a la millor obra policíaca de no ficció en 2018.

Fernando Marías, escriptor i creador d’iniciatives narratives

Fernando Marías (Bilbao, 1958) és escriptor. A la fi dels setanta viatja fins a Madrid per a estudiar cinema i acaba sumit en la literatura. La seua primera novel·la, La luz prodigiosa, guanya en 1990 el Premi Ciudad de Barbastro. En 2001 guanya el premi Nadal amb El niño de los coroneles. Va escriure al costat de Juan Bas la sèrie de culte Páginas ocultas de la historia i els guions de les pel·lícules El segundo nombre (Paco Plaza 2001) i La luz prodigiosa (Miguel Hermoso, 2003), sobre la seua pròpia novel·la. Una altra faceta seua és l’impuls d’una gran multitud de propostes culturals que tracten de creuar la narrativa tradicional amb noves formes d’expressió. Entre elles podem destacar la companyia teatral Hijos de Mary Shelley, el col·lectiu Diodati es mou i molts altres, amb especial recalcament en la visibilitat de les dones en la literatura i l’art. En molts dels seus espectacles també usa els seus dots de narrador per a la composició i interpretació de monòlegs basats en algunes de les seues obres.

La trobada tindrà lloc el pròxim dimecres 29 de gener a les 19.30 h, en Fundació Bancaixa (General Tovar, 3). L’accés és lliure, limitat a l’aforament.