Bancaixa ha presentat l’últim
llibre de Vicent Josep Escartí, Jaume Bleda i l’expulsió dels moriscos valencians, i se suma així a la commemoració del IV centenari de l’expulsió dels moriscos del Regne de València.
L’obra incorpora un testimoniatge documental coetani a este esdeveniment, el
Libro Octavo de la Corónica de los moros de España
, del religiós Jaume Bleda, a què Escartí ha afegit un estudi detallat que ho
explica i ho
emmarca en el seu moment històric.
En la primera part del llibre, l’autor fa un recorregut per la historiografia valenciana. Estudia la vida dels moriscos al llarg del segle
xvi i als moments immediatament posteriors a la seua expulsió, el 1609. Açò permet situar l’obra del dominic d’Algemesí, Jaume Bleda, en les coordenades correctes.
Un segon apartat posa al dia les dades bibliogràfiques referides a Jaume Bleda i comenta tant aspectes de la seua biografia –i en especial el seu paper com a impulsor de l’expulsió dels moriscos–, com de la producció literària d’este frare que, a més,
va ser el fundador del convent dominicà de Sant Vicent, d’Algemesí.
El tercer apartat estudia els aspectes més rellevants de la
Crónica de los Moros de España
(publicada a València el 1618) destacant aquells episodis en què Jaume Bleda va posar la seua atenció. Este apartat analitza els set primers llibres de la Crònica.
El
quart apartat és una anàlisi més detallada del huitè llibre de la Crònica, que porta per títol
De la justa y general expulsión de los moriscos de España
i que és, sens dubte, la part més original i interessant de la Crònica. L’estudi emfatitza, arribats a este punt, la importància de Bleda en l’expulsió morisca –com a persona implicada directament i que s’autojustifica en el seu escrit– i també en la funció apologètica de Bleda, respecte a l’expulsió.
Este fragment de la Crònica segurament
va ser pensat per Bleda com un llibre ben diferenciat, capaç de funcionar per si mateix, i, de fet, és l’únic que presenta una portada interior exclusiva. Relata des dels primers esforços per part de la societat valenciana per portar a
terme l’expulsió –i en especial els de Bleda mateix–, però també es detecta l’oposició d’una altra part important dels valencians, que eren contraris a l’expulsió, especialment per motius econòmics. Bleda
conta en primera persona les seues experiències i es refereix al procés de desterrament, ja el 1609. Repassa amb detall els episodis bèl·lics de la resistència morisca (la Vall de Laguart i la
Mola de
Cortes) i també relata l’expulsió de tots els moriscos de la monarquia hispànica.
L’Apèndix conté una sèrie de documents i escrits literaris coetanis a l’expulsió dels moriscos. Entre els més destacables està la vertadera relació de Maximilià Cerdà de Tallada, únic escrit en valencià que narra el desterrament dels moriscos, i altres texts de Bleda o del
dietarista Porcar, a més d’algun document d’especial rellevància, com l’edicte que decretava l’expulsió.
Commemoració del IV Centenari de l’expulsió dels moriscos del Regne de València el 1609
Esta no és l’única acció que Bancaixa ha emprés per recordar esta luctuosa data. De fet, l’Entitat patrocina l’exposició
Entre tierra y fe. Los musulmanes en el reino cristiano de Valencia
.
Esta mostra pretén donar a conèixer la vida dels antics habitants del Regne de València obligats a triar entre l’amor a la seua terra o el culte a la seua fe. Podrà veure’s fins al 28 de juny a la Universitat de València, La Nau.
