Eduardo Úrculo. Un viatger cosmopolita

La Fundació Bancaixa presenta l’exposició Eduardo Úrculo. Un viatger cosmopolita, que oferix una revisió de la producció artística del creador basc-asturià durant quatre dècades, proposant un recorregut per la seua icònica obra pictòrica i escultòrica des de 1960 a 1999.

L’exposició, la primera retrospectiva a València de l’artista espanyol referent del pop art, està integrada per 54 obres entre pintures, escultures i dibuixos, que recorren quaranta anys de la trajectòria vital i professional d’Eduardo Úrculo (Santurce, 1938 – Madrid, 2003).

La mostra, comissariada per la doctora en Història de l’Art, Alicia Vallina, proposa un trànsit pel llegat de Úrculo i establix una metàfora amb una de les temàtiques principals de la seua obra: el viatge com a element essencial de descobriment. A partir d’esta premissa, l’exposició revela el seu univers estètic plasmat en temes com el desig, el misteri, el plaer, el sofriment o l’exaltació de la vida, inspirats en moltes ocasions pel cinema, la publicitat, els magazins o la pròpia realitat.

El conjunt d’obres presentades, algunes d’elles inèdites, procedix de la col·lecció del seu únic fill, Yoann Úrculo, del Museu d’Art Contemporani de Madrid i d’altres col·leccions particulars.

L’imaginari d’Eduardo Úrculo es revela en un itinerari que il·lustra les tres etapes principals en les quals s’estructura la seua producció artística:

De l’abstracció al llenguatge expressionista

Eduardo Úrculo va experimentar a l’inici de la seua carrera amb l’abstracció per a abandonar-la ràpid i fer-se eco del casticisme del popular, del dolor i del sofriment. Les seues primeres obres transiten pel món de la mina, del seu passat, de la gent abatuda per la pobresa, la desesperació i la soledat.

Les obres d’esta etapa que formen part de l’exposició, creades durant la dècada dels 60, deixen veure tonalitats grises, marrons i fosques que representen a personatges solitaris, desesperats i tristos marcats per un expressionisme dramàtic i social.

Els anys del pop art

A la fi dels anys 60 l’artista dona pas a una nova etapa marcada pel descobriment del pop americà i l’explosió de color. Úrculo es deté durant estos anys en l’eròtica del nu i en propostes coloristes, sensuals i hedonistes. El voyeurisme inspira creacions en les quals el desig es mescla amb el misteri i en les quals l’anonimat dona curs a la imaginació.

El viatge de la vida

La tercera etapa està centrada en el trànsit, la contemplació i el gran viatge de la vida amb les seues icòniques obres plenes de barrets, maletes i paraigües. En ella, el valor de l’efímer impregna la seua obra. El nucli essencial de la mostra transita per ciutats cosmopolites on migrants i viatgers discorren entregats a l’emoció i nostàlgia que provoca la vida nòmada.

En la seua busca constant de la bellesa, empra el fetitxisme per a descriure el seu propi viatge de vida viscuda. L’artista es delecta en els objectes silenciosos que li envolten i es deixa admirar pel mestissatge i cosmopolitisme de la Gran Poma, encara que també compartix la soledat i melancolia del viatger solitari i estripat que moltes vegades va retratar en les seues primeres composicions.

Amb motiu de l’exposició s’ha editat un catàleg amb la reproducció de les obres exposades i textos elaborats per Alicia Vallina, comissària de l’exposició; Yoann Úrculo, fill de l’artista, i Rafael Trénor, amic íntim de Úrculo. Dins del seu programa de mediació cultural i artística, la Fundació Bancaixa oferix visites comentades de la mà d’un expert especialista en art i mediació cultural.