Exposició Art Contemporani Valencià

La Fundació Bancaixa presenta a Sogorb una nova exposició protagonitzada per l’art contemporani valencià a partir d’una selecció de les obres presents en la seva col·lecció artística. La mostra, que es pot visitar a la Casa Garcerán fins al 24 d’abril, està integrada per 27 obres d’onze creadors del panorama artístic actual de la Comunitat Valenciana.

La nòmina d’artistes presents en l’exposició, nascuts entre 1938 i 1958, inclou a José María Molina Ciges, Vicente Peris, Miquel Navarro, Juan Castejón, Vicente Traver Calzada, Artur Heras, Rosa Torres, Horaci Silva, Francisco Sebastián Nicolau, Javier Chapa i Isabel Tristán.

La mostra ofereix un recorregut que discorre en direccions i estils artístics diferents tant figuratius com abstractes: des de l’abstracció geomètrica, l’informalisme o l’abstracció lírica, al realisme amb influències de l’art popular (Pop Art), o la neofiguració, presentades totes elles en un equilibrat i bell diàleg.

L’exposició revela la diversitat i riquesa de l’art contemporani valencià a través d’una selecció d’obres de la Col·lecció Fundació Bancaixa, una de les col·leccions privades més importants a nivell nacional amb més de 5.000 obres de diferents èpoques, disciplines artístiques i tècniques. Un dels àmbits presents en aquests fons artístics és la col·lecció d’art valencià de totes les èpoques amb artistes nascuts o residents a la Comunitat Valenciana, que han suposat fites rellevants en l’esdevenir de l’art nacional i, fins i tot, internacional.

La mostra Art Contemporani Valencià. Col·lecció Fundació Bancaixa es pot visitar a la Casa Garcerán de Sogorb els divendres, dissabtes i vespres de festius de 17 a 20 hores; i els diumenges i festius de 12 a 13.30 hores i de 17 a 20 hores.

José María Molina Ciges. Anna, 1938

La pintura de Molina Ciges es caracteritza per la seva voluntat de crear art figuratiu, tant en les seves obres originals on empra materials de diferents característiques (alguns d’ells de reciclatge), com en les seves obres gràfiques, on empra fortes i vibrants colors que s’assemblen d’alguna forma a l’estètica pop o art popular nascut als Estats Units a la fi dels 50 i que segueix en plena vigència actualment.

Vicente Peris. València, 1943

Peris dialoga amb la figuració i l’abstracció en les seves obres, conferint un protagonisme indiscutible al colorit vibrant i mediterrani, aglutinat a base de vigoroses pinzellades de color molt empastades que confereixen una lluentor i una lluminositat excepcional. Els seus anys de residència a Venècia, van deixar profunda petjada en les seves obres, plasmant els seus canals, la seva llum i el seu carnestoltes d’una forma molt peculiar i personal.

Miquel Navarro. Mislata, 1945

Es tracta d’un dels artistes més importants del panorama artístic contemporani valencià a nivell nacional i internacional. Les seves obres ens mostren construccions futuristes, geomètriques, en ocasions impossibles, però d’una bellesa excepcional.

Es presenta l’obra gràfica que reprodueix el denominat Parotet, escultura de caràcter monumental que Bancaixa va erigir en la Plaça d’Europa de València per a commemorar el 150 aniversari de la fundació de l’entitat i que actualment pertany a la Col·lecció Fundació Bancaixa en cessió indefinida a la ciutat de València.

Juan Castejón. Elx, 1945

La clara intenció de l’artista il·licità és reflectir en les seves composicions sentiments tan universals com són la desolació, la solitud, l’amor o el desamor, emprant per a aquest fi un magistral domini del dibuix i una gran destresa per a combinar la seva paleta de colors, en la seva majoria, càlids.

Vicente Traver Calzada. Borriana, 1945

“Jo treballo com els pintors antics, no m’importa el temps emprat en les meves obres”, afirmava Traver Calzada. Artista figuratiu el principal objectiu del qual és plasmar la realitat, la figura humana i els seus diferents estats anímics d’una manera gairebé fotogràfica, hiperrealista, que aconsegueix amb el seu domini total del dibuix.

Artur Heras. Xàtiva, 1945

Representant destacat de l’anomenat “Nou realisme” o “Neofiguració”, retrata la realitat quotidiana i moments puntuals de la història de l’art amb el seu característic i sarcàstic sentit de l’humor sovint punxant i de crítica social. Amb una estètica i colorit que ens recorda al Pop Art i amb una puresa de dibuix magistral, les obres d’Artur Heras conviden a una reflexió posterior per part de l’espectador.

Rosa Torres. València, 1948

El seu inconfusible temàtica de paisatges i naturaleses, unit al seu personal i peculiar ús del color en enormes pinzellades de cromatisme que recorden al Pop Art heretat de la seva col·laboració en el taller d’Equip Crònica, converteixen a l’artista en un referent a nivell internacional de l’art valencià contemporani. En les seves obres el color és el protagonista indiscutible, però, al seu torn, el dibuix i la forma dels objectes representats es realitza amb una precisió extraordinària, conferint tot això una bellesa excepcional a les seves obres.

Horaci Silva. València, 1950

La característica essencial de les obres d’Horaci Silva és l’halo de vitalitat, misteri i onirisme que les embolica, aconseguit amb una excepcional tècnica. Sense abandonar la figuració, el seu repertori cromàtic de forts colors, entremesclats amb uns certs difuminats (o sfumatos) i diferents textures, aconsegueixen crear en les seves composicions perspectives caleidoscópicas repletes d’elements sovint geomètrics que suren en els seus fons.

Francisco Sebastián Nicolau. València, 1956

La seva llarga trajectòria de més de 35 anys li converteix en un dels artistes més multidisciplinaris de l’art valencià. A cavall entre la figuració i l’abstracció, les seves composicions, realitzades en alguns casos a base de materials reciclats com ara cordons, fils o trossos de cables, uralita, etc, combinades amb un colorit en tons ocre, grisencs, blanc i negre, creen espais de misteri, però al seu torn de pau, on es combinen la realitat i la ficció d’una manera magistral.

Javier Chapa. València, 1957

El color i la geometria són els principals artífexs de les seves obres, sent els veritables protagonistes. La majoria de les seves obres no són titulades, ja que com el propi artista afirma, no té cap significat, no té referències a cap element real. Són fruit de les seves experiències personals sobre el llenç o el paper, que aconsegueix transmetre a tot el que contempla les seves obres.

Isabel Tristán. Port de Sagunt, 1958

Igual que Javier Chapa és professora de la Facultat de Belles arts de València, impartint classes en el Departament de Pintura. Les seves obres, d’equilibrada abstracció, confereixen tota la importància al color i a la geometria, inscrivint-se de ple en la tendència artística anomenada abstracció lírica, on l’espectador té plena llibertat per a interpretar les seves obres.