Fundació Bancaixa mostra a Segorbe l’Espanya de Sorolla a través dels fons fotogràfics de l’Hispanic Society of Amèrica

Fundació Bancaixa presenta a Segorbe l’exposició Atresorar Espanya, una selecció dels fons fotogràfics de l’Hispanic Society of Amèrica integrada per 60 instantànies que retraten l’Espanya de fa més d’un segle. La mostra acosta al públic les visions fotogràfiques de l’Espanya contemporània de Sorolla a través d’imatges captades durant la segona mitat del segle XIX i les tres primeres dècades del XX per una desena de fotògrafs, l’obra de la qual va ser adquirida i encoratjada pel fundador de l’Hispanic, Archer Milton Huntington, en la gran empresa de compilació de la cultura espanyola abordada per este hispanòfil i mecenes nord-americà. L’exposició, d’entrada gratuïta, es podrà visitar en la Casa Garcerán fins al pròxim 1 de setembre. Estos fons fotogràfics arriben a Segorbe després d’haver estat presents, en exposicions de distint format, en altres ciutats com València, Alacant i Sevilla.

La mostra que es pot contemplar a Segorbe reunix una selecció de 60 instantànies triades entre més de 175.000 fotografies que integren els fons de l’Hispanic. Impulsat pel seu afany col·leccionista i el patrocini de campanyes fotogràfiques, Huntington va aconseguir reunir una de les més completes col·leccions de fotografies de l’Espanya de llavors, amb escenes d’indubtable referència a l’obra de Sorolla, qui va pintar per a ell la imatge de les regions espanyoles en la sèrie Visió d’Espanya.

L’exposició, a través de l’empremta fotogràfica,de l’Hispanic, A. M. Huntington, i ade l’Hispanic fruit d’adquisicionsde l’Hispanic fruit d’adquisicions i donacions, com la molt generosa (més de 16.000 fotografies) del marqués de la Vega-Inclán. En esta secció destaca l’obra d’Anna M. Christian, distingida i adinerada dama de l’alta societat novaiorquesa, viatgera i amiga de Sorolla, que va recórrer Espanya l’any 1915. Per les seues fotografies no sols aflora l’ambient familiar de Sorolla i l’entorn cultural i humà del propi Sorolla en el moment en què estava immers en la realització de la Visió d’Espanya, sinó també escenes típicament valencianes amb paisatges com la platja de la Malva-rosa, Godella vista en l’exotisme de les seues coves o la Casa de la Duquessa de Pinohermoso de Xàtiva.

Destaquen també en este apartat de l’exposició les instantànies del fotògraf alemany Kurt Hielscher, preses en el seu recorregut per Espanya entre 1914 i 1918. La secció es tanca amb una sèrie de fotografies d’autors tant estrangers (Charles Clifford, Jean Laurent, Georgiana Goddard King o Winocio), com a espanyols (Emilio Beauchy, Josep Mª Cañellas o Rafael Garzón) que reflectixen vistes i costums de ciutats com Sevilla, Màlaga, Granada, Guadalajara, Madrid, Toledo, Martorell, València, Segòvia, Sòria, Osca, Valladolid o Zamora.

L’exposició Atresorar Espanya es pot visitar en la Casa Garcerán de Segorbe els divendres i dissabtes, de 18 a 21 hores, i els diumenges i festius de 12 a 13:30 i de 18 a 21 hores.

Ruth M. Anderson. Busca i sorpresa de l’espanya castissa

L’obra i personalitat de Ruth Matilda Anderson (1893-1983) és la protagonista principal de l’exposició Atresorar Espanya. Sense la labor fotogràfica d’Anderson, sense les seues diverses missions per terres d’Espanya entre els anys 1923 i 1930, les expectatives d’Huntington per l’enteniment enciclopèdic de la tradició castissa espanyola des de la imatge haurien quedat diluïdes en un col·leccionisme global i neutre.

La ingent producció fotogràfica d’Anderson, recorrent zones rurals, ciutats i pobles de tota la península ibèrica va partir de l’imaginari espanyol pintat per Sorolla en la seua Visió d’Espanya, però multiplicat i transvasat a l’estratègia fotogràfica. En les seues prolífiques sèries apareixen escenes de pesca, de ramaderia, almàsseres, assecadors de pernils i un infinitat de labors agrícoles, amb tipus humans i oficis diversos, artesanies, indumentàries, tot un hàbitat plural d’interiors domèstics, fondes o magatzems, de capejades i corregudes de jònecs pobletanes, festes, romeries i processons patronals, paisatges i ambients monumentals en què s’aprecia, en alguns casos, perseguits punts de vista semblants als pintats per Sorolla. Però, al seu torn, despunta en estes fotografies la contundència fotogràfica del seu singular ull i la precisió admirable dels seus enquadraments, en els que fixa, exclou o amplifica altres mirades.

Huntington i la col·lecció fotogràfica de l’Hispanic

Quan Huntington va fundar l’Hispanic Society en 1904 va voler que fóra una “biblioteca pública, museu i institució docent gratuïts” que impulsara el coneixement de la cultura espanyola, segons s’arreplega en l’escriptura de fundació de la institució. Abans, des de 1892, havia viatjat ben sovint a Espanya, recorrent el país i coneixent a la flor i nata dels seus cercles acadèmics i intel·lectuals. Huntington coneixia les ciutats principals del seu temps i va passar llargues temporades a Madrid i Sevilla, desenvolupant a més una admiració profunda per les zones rurals que va visitar. El seu interés per la vida i cultura espanyoles va anar creixent gradualment en anys posteriors i prompte va decidir incloure un arxiu fotogràfic en el gran projecte que va ser.

Baix la supervisió d’Huntington, el procés d’adquisició per a la nova col·lecció es va accelerar notablement en els anys vint i trenta. Les fotografies es van adquirir per mitjà de diversos procediments. Algunes van ser adquirides per ell mateix i entregades més avant a la institució. El més destacable va ser el conjunt de fotografies de Laurent, que probablement havia comprat directament en la botiga del fotògraf a Madrid o París. Huntington va rebre una altra part de les fotografies com a obsequi. Així va ocórrer amb les d’Arnold Genthe o les rebudes del seu bon amic el marqués de Vega Inclán.

Huntington i la plantilla de l’Hispanic Society també van invertir recursos considerables treballant amb les agències i els nombrosos distribuïdors de fotografia. Finalment, Huntington va patrocinar expedicions fotogràfiques. Al principi va subvencionar a investigadors independents, però a partir del 1923 ho va fer quasi exclusivament amb les conservadores de l’Hispanic Society, que van viatjar per Espanya i Amèrica Llatina, destacant les campanyes fotogràfiques protagonitzades per Ruth Matilda Anderson.