Jorge Oteiza i Eduardo Chillida. Diàleg en els anys 50 i 60

La Fundació Bancaixa presenta la mostra Jorge Oteiza i Eduardo Chillida. Diàleg en els anys 50 i 60, una exposició inèdita que ofereix per primera vegada de manera conjunta l’obra de tots dos artistes bascos, marcant una fita en la història de l’exhibició de la producció artística de dues figures clau en l’escultura europea del segle XX quasi vint anys després de la seua defunció.

L’exposició compta amb el consens i la col·laboració de les dues institucions legatàries dels artistes: Fundació Museu Jorge Oteiza i Chillida Leku. La mostra suscita un diàleg entre les seues escultures, centrat en la producció realitzada durant dues dècades –els anys 50 i 60- en les quals Oteiza i Chillida es van conéixer, van tindre relació d’amistat i cadascun va contemplar amb atenció i interés l’obra de l’altre. El recorregut expositiu, amb més d’un centenar de peces, ofereix una conversa entre els seus pensaments estètics i les seues realitzacions escultòriques, revelant en peus d’igualtat les metàfores paradigmàtiques de Oteiza i les metonímies sintagmàtiques de Chillida.

La selecció d’obra s’ha realitzat des d’una perspectiva cronològica, iniciant-se en 1948 amb sengles viatges -quan Oteiza torna a Espanya després de la seua llarga estada a Llatinoamèrica i Chillida marxa a París amb la voluntat de convertir-se en escultor-, i conclou en 1969 -amb la culminació de l’estatuària del Santuari d’Arantzazu per part de Oteiza i la instal·lació de la primera gran obra pública de Chillida a Europa davant l’edifici parisenc de la UNESCO-.

La forqueta temporal de l’exposició s’inicia també quan la importància internacional de Jorge Oteiza i Eduardo Chillida es va fer palesa, en els anys 50, en guanyar els majors reconeixements en certàmens del màxim prestigi a Europa i Amèrica. Oteiza es va fer amb el Diploma d’Honor en la IX Triennal de Milà en 1951, aconseguint-ho Chillida en la següent convocatòria, la de l’any 1954. Poc després, en 1957, Oteiza va ser mereixedor del Premi al Millor Escultor Internacional en la IV Biennal de Sâo Paulo i a l’any següent, en 1958, Chillida va aconseguir el Gran Premi de l’Escultura en la XXIX Biennal de Venècia.

A les obres de la Fundació-Museu Jorge Oteiza i Chillida Leku, se sumen les procedents d’altres col·leccions públiques i privades com el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Museu de Belles arts de Bilbao, IVAM, Museu Guggenheim Bilbao, Col·lecció Iberdrola, Fundació “la Caixa”, Santuari d’Arantzazu, Col·lecció Kutxa, Col·lecció d’Art Banc Sabadell, Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Còrdova, Col·lecció Banc d’Espanya, Museu Universitat de Navarra, Fundació María José Jove, Fundació Santander, Col·lecció Hortensia Herrero, Col·lecció Arango, Col·lecció Daza Aristi, Abadia de Retuerta. Le Domaine, Fundació Azcona, Col·leccions ICO, Galeria Guillermo de Osma, Galeria Michel Mejuto, Galeria Carreras&Múgica, entre altres.

Amb motiu de l’exposició s’ha editat un catàleg que, juntament amb la reproducció de les obres i diversa documentació gràfica inèdita, inclou dos articles d’investigació del comissari. El primer article analitza la recepció crítica que l’obra de tots dos artistes va tindre a Espanya durant aquelles dècades, examinant textos de Juan Antonio Gaya Nuño, Vicente Aguilera Cerní i Juan Daniel Fullaondo, entre altres. El segon text analitza les obres de tots dos escultors realitzades en Homenatge a Juan Sebastián Bach.