José Juan Camarón Meliá (1760-1819). Gravats en la Col·lecció Fundació Bancaixa a Sogorb

Fundació Bancaixa presenta a Sogorb l’exposició José Juan Camarón Meliá (1760-1819). Gravats en la Col·lecció Fundació Bancaixa, una mostra que reuneix 60 obres – entre gravats, olis i dibuixos – no solament d’aquest artista sogorbí, sinó també del seu pare José Camarón Bonanat i el seu germà Manuel Camarón Meliá, a més de peces de diversos autors que donen compte de l’auge del gravat en la segona meitat del segle XVIII. A les estampes procedents, en la seua majoria, dels fons de la Fundació Bancaixa, se sumen diversos dibuixos de col·lecció particular i algunes reproduccions procedents de la Biblioteca Valenciana. La mostra, comissariada per la doctora en història de l’art Sofia Barrón, realitza una retrospectiva de l’obra d’una de les figures més rellevants de Sogorb coincidint amb el bicentenari de la defunció del pintor i gravador.

L’exposició està protagonitzada per la sèrie Trajes de España, de la qual Fundació Bancaixa posseeix 18 aiguaforts dels 48 realitzats per José Juan Camarón Meliá entre 1794 i 1796 per a la publicació Colección de trajes que usaron todas las naciones conocidas hasta el siglo XV. A este conjunt se sumen quatre exemplars de la sèrie Reyes y Reinas, i també altres estampes i llenços del segle XVIII que ajuden a contextualitzar les obres.Estes últimes peces, un conjunt d’escenes religioses i retrats a cavall entre la fórmula rococó i el neoclassicisme, reflecteixen algunes temàtiques recurrents durant l’anomenat segle de les llums.

Al costat d’això, el recorregut per l’exposició permet contemplar 19 reproduccions en cartó ploma de gravats i dibuixos de José Camarón Bonanat conservats a la Biblioteca Valenciana i quatre dibuixos de col·lecció particular.

José Juan Camarón Meliá (1870-1819), pintor i gravador nascut a la ciutat de Sogorb, va ser fill d’un artista clau del segle XVIII valencià, José Camarón Bonanat (1731-1803), i germà del també pintor Manuel Camarón (1763-1806). José Juan es va formar en l’Acadèmia de Belles arts de Sant Carles. En 1778 es va presentar al concurs convocat per l’Acadèmia de Sant Ferran i va obtindre la plaça de pensionat a Roma, beca que li va permetre estudiar en la capital italiana durant sis anys. A l’abril de 1786 va ser nomenat acadèmic de mèrit per l’acadèmia madrilenya, mesos més tard va rebre el mateix reconeixement de l’Acadèmia de Sant Carles. A partir de 1797 els títols es van succeir; este mateix any va aconseguir convertir-se en vicedirector de pintura en l’acadèmia madrilenya i en 1800 en director de pintura en la Real Fàbrica de Porcellana del Bon Retir. Cinc anys més tard va obtindre la distinció de pintor de cambra. En 1816 va rebre la direcció honoraria de la Real Acadèmia de Sant Ferran i el rectorat de la nova Escola de Dibuix de la Mercè. Va morir a Madrid en 1819.

La mostra, d’entrada gratuïta, es pot visitar divendres, dissabte i vespres de festiu de 18 a 21 hores, i diumenges i festius de 12 a 13.30 i de 18 a 21 hores.