Julian Opie

Fundació Bancaixa presenta fins al 25 de juny l’exposició Julian Opie amb obres del treball dels últims quinze anys de l’artista plàstic britànic, reconegut internacionalment pel seu estil minimalista i de formes bàsiques, quasi simbòliques, de la figura humana. L’exposició reuneix una trentena d’obres de gran format que procedeixen, a més dels fons de la col·lecció de Fundació Bancaixa, d’una àmplia nòmina de col·leccions institucionals com la de Banc Santander, Carmen Thyssen Bornemisza Collection, Galeria Xavier Fiol, Galeria Mario Sequeira i Lisson Gallery, així com de col·leccions privades com les de Hortensia Herrero, Mariana Almeida Freitas, Pilar de Diego, Paula Sequeira, Cristina Lopes, Blanca Cuesta, Jaime Marçal, Carlos Porta, Rocío Porta de Diego, Ágatha Ruiz de la Prada, José Antonio Sequeira o Manuel Tavares Correia, entre uns altres.

L’exposició, comisariada pel crític d’art i professor d’Estètica i Teoria de les Arts de la Universitat Autònoma de Madrid, Fernando Castro, endinsa al visitant en aspectes quotidians de la vida moderna. Les obres exposades mostren creacions de Opie des de l’any 2000 fins a 2015 en les quals utilitza diverses tècniques i materials com acrílics, vinils sobre alumini, tinta o fusta, animacions i videoinstal·lació en pantalles LCD i LED.

En la seua obra, Opie adona del que li envolta i tracta d’introduir en la mirada metropolitana una experiència estètica, a més de reflexionar sobre com veiem les coses i les representem. En el seu treball pretén atrapar l’essencial, amb una economia formal que dóna tot el protagonisme a la línia i el color. Els retrats i les figures humanes protagonitzen aquesta mostra. Opie comença a mostrar retrats esquemàtics l’any 2000, en un moment en el qual en el seu treball es torna decisiu l’ús de l’ordinador i la tecnologia. En els seus retrats reprèn la tradició de la pintura britànica i holandesa dels segles XVII i XVIII, però també les estampes japoneses, amb la inspiració de les obres de Hiroshige i Utamaro. Opie introdueix als seus personatges en un escenari públic, on cada rostre té un singular potencial de seducció i on cada comunitat es desenvolupa, amb les singularitats culturals de cada territori i el moviment o actitud de les seues gents, convertint el quotidià en icònic i cercant un llenguatge universal.

Amb l’exposició s’ha editat un catàleg amb textos de Fernando Castro i del també crític d’art David Barro, en els quals es revisa l’essència i la trajectòria del treball de Opie.