- Inici
- Exposicions
- Picasso. El Contemplador Activo
Exposició
Picasso. El Contemplador Activo
Data
Del 26/03/2010 al 23/04/2010
Centre
Centre d’Art Taller d’Ivars
Pça. Germans Ivars, 5, Benissa
Pça. Germans Ivars, 5, Benissa
Bancaixa presenta a Benissa l’exposició Picasso. El contemplador actiu. Col·lecció Bancaixa
Bancaixa és l’entitat privada del món amb major obra gràfica de l’artista malagueny amb uns fons d’aproximadament 1.700 gravats.
Bancaixa és l’entitat privada del món amb major obra gràfica de l’artista malagueny amb uns fons d’aproximadament 1.700 gravats.
Bancaixa presenta en el Centre d’Art Taller d’Ivars de l’Ajuntament de Benissa l’exposició Picasso. El contemplador actiu. Col·lecció Bancaixa, la sèptima sèrie de gravats de l’artista malagueny que l’Entitat va incorporar a la seua col·lecció, al setembre del 2005.
L’exposició, comisariada per Juan Carret i que romandrà exposada al públic des del divendres 26 de març fins al divendres 23 d’abril del 2010, mostra 60 estampes realitzades per Pablo Picasso entre el 27 d’agost de 1966 al 15 de gener de 1968 i que tracten diversos temes com el teatre, l’erotisme indiscret, les penalitats de la vellesa, el circ o l’amistat. Són obres impregnades d’un soterrada tristesa i nostàlgia de l’artista que només se sent observador, no com un ‘voyeur’ passiu sinó com un contemplador actiu. Picasso mostra una melancolia més plena d’humor que d’amargor.
La present exposició presenta les seixanta estampes procedents d’altres tantes làmines de coure gravades, que es trobaven en el taller de Crommelynck a la mort de Picasso. Després de ser acerades i bisellades, van ser estampades per Crommelynck entre 1975 i 1977, tirant-se cinquanta estampes, numerades de l’1/50 a 50/50, més quinze estampes d’artista numerades EA I/XV a XV/XV, totes elles sobre paper avitelado Rives.
La present exposició presenta les seixanta estampes procedents d’altres tantes làmines de coure gravades, que es trobaven en el taller de Crommelynck a la mort de Picasso. Després de ser acerades i bisellades, van ser estampades per Crommelynck entre 1975 i 1977, tirant-se cinquanta estampes, numerades de l’1/50 a 50/50, més quinze estampes d’artista numerades EA I/XV a XV/XV, totes elles sobre paper avitelado Rives.
Van ser editades per la galeria Louise Leiris en 1981, segellant-se amb tinta cada una de les estampes amb un segell que reproduïx la firma de Picasso. Bancaixa posseïx les seixanta estampes del número 29/50, adquirides directament a la Galeria Louise Leiris l’any 2005.
Amb l’exposició Picasso. El contemplador actiu (1955-1960), Bancaixa, entitat privada propietària de la major col·lecció d’obra gràfica de Picasso, torna a exposar al públic els fons propis de l’artista malagueny. El compromís de Bancaixa amb l’obra de Picasso s’inicia en 1994 amb l’adquisició de la Suite Vollard, composta per 100 gravats realitzats entre 1930 i 1937. En l’actualitat, entre els fons d’obra de Picasso inclosos en la Col·lecció Bancaixa figuren altres rellevants sèries com a Suite Vollard, Suite 156, Suite 347, Caixa de Remordiments, Retrats de Família i els Fumadors o Suite 60. Altres peces clau d’obra de Picasso propietat de Bancaixa són els linograbados i la col·lecció de més d’un centenar de llibres il·lustrats.
La finalitat d’esta col·lecció, junt amb la labor de recuperació de patrimoni artístic, és la divulgació cultural. Per eixe motiu, Bancaixa ha exposat els seus fons d’obra gràfica de Picasso a través de 150 exposicions des que en 1994 iniciara l’adquisició d’obra de Picasso. Estes mostres, per les que han passat quasi 2,3 milions de persones en estos 16 anys, s’han celebrat a Espanya, però també en països com a Estats Units, Mèxic, Brasil, Cuba, Puerto Rico, República Dominicana, Holanda, Alemanya, Itàlia, Portugal, Grècia, Hongria o Corea del Sud.
Amb l’exposició Picasso. El contemplador actiu (1955-1960), Bancaixa, entitat privada propietària de la major col·lecció d’obra gràfica de Picasso, torna a exposar al públic els fons propis de l’artista malagueny. El compromís de Bancaixa amb l’obra de Picasso s’inicia en 1994 amb l’adquisició de la Suite Vollard, composta per 100 gravats realitzats entre 1930 i 1937. En l’actualitat, entre els fons d’obra de Picasso inclosos en la Col·lecció Bancaixa figuren altres rellevants sèries com a Suite Vollard, Suite 156, Suite 347, Caixa de Remordiments, Retrats de Família i els Fumadors o Suite 60. Altres peces clau d’obra de Picasso propietat de Bancaixa són els linograbados i la col·lecció de més d’un centenar de llibres il·lustrats.
La finalitat d’esta col·lecció, junt amb la labor de recuperació de patrimoni artístic, és la divulgació cultural. Per eixe motiu, Bancaixa ha exposat els seus fons d’obra gràfica de Picasso a través de 150 exposicions des que en 1994 iniciara l’adquisició d’obra de Picasso. Estes mostres, per les que han passat quasi 2,3 milions de persones en estos 16 anys, s’han celebrat a Espanya, però també en països com a Estats Units, Mèxic, Brasil, Cuba, Puerto Rico, República Dominicana, Holanda, Alemanya, Itàlia, Portugal, Grècia, Hongria o Corea del Sud.
Teatre i erotisme
És desconeguda la raó per què Picasso fora relegant la publicació d’estos gravats. Alguns estudiosos de la seua obra han suposat que el desig de Picasso era restringir al màxim el nombre d’estampes que es publicaren, però este supòsit es contradiu amb l’edició i publicació de l’anomenada Suite 347, realitzada en 1968 i editada i exposada al desembre del mateix any, mentres que part dels gravats de 1966 i 1967 romanien sense estampar i per tant ocults al públic. Possiblement la causa fora un voluntari oblit dels cobres en el taller de Crommelynck i el que no hi haguera un encàrrec prou atractiu per a publicar-les.
Un aspecte circumstancial a tindre en compte per a explicar el reiterat tema del teatre en els gravats d’esta sèrie és l’actualitat inesperada que va tindre l’obra de teatre de Picasso, publicada a París pel propi autor l’any 1941, “Li désir attrapé parell la queue”. Jean-Jacques Lebel, artista i escriptor, la va presentar en el festival de lliure expressió en Ramatuelle (França) en 1967.
Un aspecte circumstancial a tindre en compte per a explicar el reiterat tema del teatre en els gravats d’esta sèrie és l’actualitat inesperada que va tindre l’obra de teatre de Picasso, publicada a París pel propi autor l’any 1941, “Li désir attrapé parell la queue”. Jean-Jacques Lebel, artista i escriptor, la va presentar en el festival de lliure expressió en Ramatuelle (França) en 1967.
En el conjunt de les estampes està omnipresent el món de l’erotisme picassiano, de la seua vellesa i el fet de pintar, sempre representat en estrats superposats, els sàtirs-hòmens-fal·lus, Aristòfanes i el vodevil, la tragèdia instintiva i la naturalesa humana, el teatre d’ombres i el cabaret.
El contemplador actiu
Des de novembre de l’any 1965 fins a desembre de 1966, Picasso dibuixa i grava, però no fa cap pintura. L’artista, des del 27 d’agost de 1966 fins al 15 gener de 1968, amb huitanta-quatre anys, fa cent setze gravats, comptant sempre amb els tècnics i estampadors Piero i Aldo Crommelynck. En tots ells treballa amb total llibertat, i sense que existisca un tema proposat. Únicament trobem alguns gravats que se cenyix al compromís de fer una il·lustració en concret per a una obra determinada.
La resta dels llibres en què es van incloure estampes d’esta època com Doble assaig sobre Picasso, Barcelona, 1968 o L’enterrament del Comte d’Orgaz, Barcelona, 1969 formen un conjunt unitari i s’inclouen en els llibres no com a il·lustracions ad hoc per als textos, sinó exclusivament amb la idea d’enriquir-los, utilitzant estampes del conjunt de planxes gravades que ja tenia realitzades.
Esta exposició està acompanyada per un catàleg de quasi 200 pàgines editat per la Fundació Bancaixa amb motiu de la primera exposició d’El Contemplador Actiu en 2005. Al mateix temps, s’han posat a disposició del públic un cartell-fullet explicatiu de l’exposició de distribució gratuïta. L’entrada a l’exposició és lliure i gratuïta.
Des de novembre de l’any 1965 fins a desembre de 1966, Picasso dibuixa i grava, però no fa cap pintura. L’artista, des del 27 d’agost de 1966 fins al 15 gener de 1968, amb huitanta-quatre anys, fa cent setze gravats, comptant sempre amb els tècnics i estampadors Piero i Aldo Crommelynck. En tots ells treballa amb total llibertat, i sense que existisca un tema proposat. Únicament trobem alguns gravats que se cenyix al compromís de fer una il·lustració en concret per a una obra determinada.
La resta dels llibres en què es van incloure estampes d’esta època com Doble assaig sobre Picasso, Barcelona, 1968 o L’enterrament del Comte d’Orgaz, Barcelona, 1969 formen un conjunt unitari i s’inclouen en els llibres no com a il·lustracions ad hoc per als textos, sinó exclusivament amb la idea d’enriquir-los, utilitzant estampes del conjunt de planxes gravades que ja tenia realitzades.
Esta exposició està acompanyada per un catàleg de quasi 200 pàgines editat per la Fundació Bancaixa amb motiu de la primera exposició d’El Contemplador Actiu en 2005. Al mateix temps, s’han posat a disposició del públic un cartell-fullet explicatiu de l’exposició de distribució gratuïta. L’entrada a l’exposició és lliure i gratuïta.
