Picasso. El taller de La Californie (1955-1960). Col·lecció Bancaixa

Bancaixa presenta a València Picasso. El taller de La Californie (1955-1960), una proposta cultural que reunix l’obra gràfica realitzada pel pintor en la seua vila de La Californie amb el propi entorn domèstic i professional de l’artista en la mansió de Cannes com a font d’inspiració. L’exposició, que romandrà oberta al públic des del 25 de febrer al 14 de març del 2010 en el Centre Cultural Bancaixa de València, recrea l’atmosfera del taller en què va treballar Picasso des de juny de 1955 fins a 1960, una època considerada com una de les més felices de la seua vida i en la que va conviure amb Jacqueline Roque. Comisariada per Juan Carrete, la mostra exposa per primera vegada estos fons de la Col·lecció Bancaixa en les sales d’exposicions de l’Entitat.

El contingut de l’exposició, que ocupa la Sala Picasso, s’estructura en tres blocs. El punt de partida són els 40 dibuixos realitzats per l’artista en la seua vila de la ciutat de Cannes, reproduïts en la suite Le Carnet de La Californie, adquirida per Bancaixa al desembre del 2007. Esta sèrie va acompanyada de la projecció en gran format de fotografies del pintor i el seu espai creatiu, realitzades pels fotògrafs Edward Quinn, Leo Miller i David Douglas Duncan. La mostra es completa amb 16 estampes i llibres il·lustrats, pertanyents a la Col·lecció Bancaixa i que van ser realitzats en el taller de gravat i litografia de La Californie, junt amb escrits de l’artista que daten dels seus cinc anys d’estada en la vila francesa.

Els diversos documents gràfics exposats permeten descobrir l’ambient i els objectes de què Picasso es va rodejar: quaderns de notes, dibuixos, màscares africanes, pintures, estampes, ceràmiques i escultures, però també regals rebuts dels amics, peces de roba o obres realitzades per Claude i Paloma, els fills que va tindre amb Françoise Gilot.

 

El Taller de La Californie
Picasso, seduït per l’espai i la llum, va adquirir a l’abril de 1955 una impressionant vila estil belle epoque, La Californie, ubicada en la part alta de Cannes, i que havia visitat prèviament en companyia de la seua dona Jacqueline. Amb vista sobre Golfe-Juan i Antíbol, i amb un gran jardí de palmeres i eucaliptus, la mansió va ser construïda cap a 1920 per l’arquitecte H. Piquart com a residència d’estiu del general vescomte de Salignac-Fénelon.

Instal·lat en La Californie, amb Jacqueline, Picasso va transformar en taller una gran sala de la planta baixa, que es va convertir en protagonista de moltes de les seues obres. El retorn del pintor al tema del taller com a inspiració s’ha interpretat també com un homenatge pòstum a Matisse, que hi havia mort un any abans, en 1954.

En l’atmosfera lluminosa creada pels alts sostres de la mansió, Picasso va començar a pintar i dibuixar inspirat en els objectes que li rodejaven i pels alts finestrals amb traceria art nouveau. En els quadros d’interiors aguaiten, a través de les finestres, palmeres i arbres fruiters, que transmeten la felicitat amb què va viure Picasso eixe període de 1955 a 1960.

Fotògrafs com Edward Quinn, Leo Miller, David Douglas Duncan o André Villiers van retratar també amb les seues cambres el taller de Picasso a través d’unes imatges en què es reconeixen dibuixos de l’època cubista, que es mesclen amb l’al tremp Els dos germans de 1906, el linòleum d’El faune i la cabra de 1959, una escultura de 1953 o un tapís amb la imatge de Les senyoretes d’Avinyó, l’emblemàtic quadro de 1907. Altres imatges oferixen en primer pla l’oli Figura de 1928, Retrat de Jacqueline Roque amb les mans encreuades, del 3 de juny de 1954, i fins una còpia de la famosa escultura de l’Esclau dormit de Miguel Ángel. També estan presents en les escenes els animals domèstics que campejaven lliurement pel taller com el gos salsitxa Lump, un bòxer cridat Yan i la cabra Esmeralda.

A finals de 1957, Picasso ocupa un nou taller en el segon pis de la vila, una habitació amb una gran balconada amb vista a la badia de Cannes, on va construir un colomer.

A la recerca de major intimitat i, després de perdre les vistes per les construccions que van ser rodejant a La Californie, Picasso es va traslladar en 1961 a Notre-Dame-de-Vie, en Mougins, on va residir fins a la seua mort en 1973.

 

El treball en La Californie
Mort Henri Matisse en 1954, Picasso aborda la seua producció artística en La Californie sense recels de deixar aflorar en les seues obres la influència del pintor francés. Eixa és la base de l’ús dels colors i el caràcter fortament ornamental que caracteritza a algunes de les obres de la sèrie. A finals de tal any, Picasso va començar a pintar una sèrie de variacions lliures sobre l’obra Les femmes d’Alger de Delacroix. Esta mirada de l’artista a genis de la pintura que li van precedir va incloure també Velázquez amb un intens treball de reinterpretació de Les Menines.

L’exposició mostra la seua activitat en l’art gràfic a través d’obres realitzades en este període, en el que utilitza totes les tècniques: gravat calcogràfic, aiguatinta, linòleum i litografia. Una representació d’estos treballs són els dibuixos de Jacqueline vestida de turca, les aiguatintes de La tauromàquia, les didàctiques proves d’estat dels linòleums Abans de picar i Búcar amb flors, i les proves d’estampació litogràfiques de La cavallista i els pallassos.

Del taller de La Californie van eixir també llibres il·lustrats per Picasso com La tauromàquia per a l’editor català Gustavo Gili; el que conté els retrats del seu amic Max Jacob; els que il·lustren poemes de Paul Eluard i del poeta local Henri-Dante Alberti; però sobretot els delicats i innovadors llibres realitzats amb Pierre André Benoit, que contenen poemes de Reve Crevel, Jean Cocteau, o el poema-objecte de Tristan Tzara.

 

Escrits de Picasso en La Californie
El descobriment del Picasso escriptor va ser tardà. Els seus escrits es van publicar a França en 1989 i els poemes van confirmar l’esperit lliure que ja li havia caracteritzat en la seua pintura. Una part de la crítica va vincular els seus textos amb l’escriptura automàtica surrealista. Per a altres crítics no hi ha cap model, encara que situen els escrits més prop del dadaisme.

“En el fons sóc un poeta que es va malmetre”, va arribar a dir Picasso al seu amic el fotògraf Roberto Otero en els anys 60, quan ja havia deixat d’escriure poemes. El pintor espanyol es va llançar a escriure a partir de 1935, amb 54 anys d’edat, entre el divorci d’Olga Koklova i la seua relació amb Marie-Thérèse Walter. L’escriptura va seguir entre els seus hàbits, encara que amb menor intensitat, durant la seua estada en La Californie.

 

La Col·lecció Bancaixa
Amb l’exposició Picasso. El taller de La Californie (1955-1960), Bancaixa, entitat privada propietària de la major col·lecció d’obra gràfica de Picasso, torna a exposar al públic els fons propis de l’artista malagueny. El compromís de Bancaixa amb l’obra de Picasso s’inicia en 1994 amb l’adquisició de la Suite Vollard, composta per 100 gravats realitzats entre 1930 i 1937.

En l’actualitat, entre els fons d’obra de Picasso inclosos en la Col·lecció Bancaixa figuren altres rellevants sèries com a Suite 156, Suite 347, Caixa de Remordiments, Retrats de Família, Fumadors o Suite 60. Altres peces clau d’obra de Picasso propietat de Bancaixa són els linograbados i la col·lecció de quasi un centenar de llibres il·lustrats.

La finalitat d’esta col·lecció, junt amb la labor de recuperació de patrimoni artístic, és la divulgació cultural. Per eixe motiu, Bancaixa ha exposat els seus fons d’obra gràfica de Picasso a través de 150 exposicions des que en 1994 iniciara l’adquisició d’obra de Picasso. Estes mostres, per les que han passat quasi 2,3 milions de persones en estos 16 anys, s’han celebrat a Espanya, però també en països com a Estats Units, Mèxic, Brasil, Cuba, Puerto Rico, República Dominicana, Holanda, Alemanya, Itàlia, Portugal, Grècia, Hongria o Corea del Sud.

 

Informació pràctica
Picasso. El taller de La Californie (1955-1960) romandrà oberta al públic en el Centre Cultural Bancaixa de València des del 25 de febrer al 14 de març del 2010, de dilluns a diumenge i de 9 a 21 hores.

 

L’entrada a l’exposició és gratuïta. Amb motiu de la mostra, Bancaixa ha editat un cartell-fullet de l’exposició de distribució gratuïta.

Com a continuïtat a la política iniciada amb l’exposició de Sorolla, Bancaixa oferix als visitants de la mostra de Picasso la possibilitat de realitzar una visita guiada audiovisual a través de les guies multimèdia.

 

Este servici, a l’abast del públic de manera gratuïta, es presta en castellà i valencià, així com en el llenguatge dels signes després d’haver adaptat els continguts informatius a tal llenguatge per a garantir el ple accés de les persones sordes als mateixos.

Amb l’objectiu d’acostar la cultura als escolars, Bancaixa oferix també la possibilitat de visita escolar a l’exposició amb reserves que poden tramitar-se a través de la següent adreça de correu electrònic: cultura.lacalifornie@fundacionbancaja.es.