Picasso i la model. El perfil de Jacqueline

La Fundació Bancaixa presenta l’exposició Picasso i la model. El perfil de Jacqueline, que revisa la presència constant de la dona com a model en la producció de Pablo Picasso, centrant-se en la importància que Jacqueline Roque, la seua última dona i musa, va tindre en la seua vida i en la seua obra des que la coneguera en 1952 i durant tota la seua convivència fins a la mort del pintor en 1973.

L’exposició, comissariada Fernando Castro Flórez i Laura Campos Vicent, ofereix un recorregut per més de 250 obres que revelen la representació recurrent que Picasso va realitzar de la temàtica del pintor i la model en olis, obra gràfica, dibuixos i llibres il·lustrats, mostrant l’obsessió picassiana per la meta-pintura i la fascinació sensual de la trobada amb la model.

Les obres presentades procedeixen de la col·lecció d’obra gràfica de Picasso pertanyent a la Fundació Bancaixa, juntament amb olis i dibuixos del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, el Museu Picasso de Barcelona, el Museu Picasso de Màlaga, la Fundació Picasso Museo Casa Natal, ABANCA, la Fundació ICO i Galeria Guillermo de Osma.

Juntament amb les obres de Picasso, s’exposen fotografies dels arxius d’Edward Quinn i David Douglas Duncan, que mostren a Picasso en el seu entorn creatiu i familiar durant els 20 anys de relació del pintor amb Jacqueline, amb especial protagonisme de les residències i tallers que van compartir a Cannes (La Californie) i Mougins (Notre-Dame-de-Vie).

La dona va ser un motiu constant en l’obra de Picasso, que va ser capaç de captar infinitat d’emocions de les dones amb les quals va conviure, arribant a realitzar més de 400 retrats de la qual va ser la seua musa i segona esposa durant les dues últimes dècades de la seua vida. Les seues representacions de la dona no es limiten a una mera reproducció de la realitat, sinó que se submergeixen en una profunda reflexió sobre la identitat, la sexualitat i la condició de la dona en la societat.

La imatge de Jacqueline va començar a prendre protagonisme en l’imaginari picassià a partir de 1954. El pintor va desplegar frenètics assajos prenent el semblant de Jacqueline com a pretext, sotmetent el seu perfil a extraordinàries metamorfosis, sent capaç de repetir el motiu per a aconseguir singulars diferències.

Picasso empra diverses òptiques per a plasmar el rostre de Jacqueline, recorrent a formes primitivistas, a la geometria post-cubista o al joguinege amb el classicisme. Les revisions històriques també permeten a Picasso la representació de la seua dona en les recreacions que realitza d’alguns dels pintors que més li van influir, com Courbet, El Greco, Velázquez, Rembrandt, Delacroix, Ingres, Manet, Van Gogh o Matisse.

La important faceta de Picasso com a gravador és present en la mostra amb obres de la Suite 347 i la Suite 156, juntament amb linòleums i una desena de llibres il·lustrats per l’artista, entre els quals es troben Carnet de la Californie, Le Carmen dones Carmen i Els dames de Mougins.

Amb motiu de la mostra s’ha editat un catàleg amb la reproducció d’obres que formen part de l’exposició i textos dels comissaris.
Dins del seu programa de mediació cultural i artística, la Fundació Bancaixa ofereix visites comentades per a públic general i grups.