Picasso. Models del desig

L’exposició Picasso. Models del desig proposa un recorregut per l’obra tardana del pintor malagueny i per tot el seu imaginari creatiu amb el desig com a motivació de la seua creació artística. El conjunt d’obres exposades permet apuntar-se als models del desig picassià que, fins i tot en la seua vellesa, porten a la trobada eròtica i a la idea que l’art és un vehicle per al plaer.

L’exposició, que compta amb la col·laboració de Bankia, reuneix una selecció de 228 obres, datades entre 1961 i 1972, de la col·lecció d’obra gràfica de Picasso pertanyent a la Fundació Bancaixa, que es mostren al costat de 35 fotografies preses a l’artista entre 1944 i 1969 procedents dels fons del Museu Picasso de Barcelona.

Al costat d’una selecció de linòleums i les sèries completes de Retrato de familia (1961-62) i Los fumadores (1964), l’exposició descansa principalment en la producció sobre paper desenvolupada per Picasso en la Suite 347 (1968) i la Suite 156 (1970-72) que, en paraules de Fernando Castro, constitueixen “una de les seues obres més intenses, un cicle veritablement frenètic en el qual reprén tota la seua imatgeria, des del tema central del ‘pintor i la model’ fins a la reconsideració de la història de l’art, introduint tons humorístics que, a vegades, es llisquen cap al grotesc. Les obres d’estos anys, realitzades amb la mateixa obsessió que quan era jove, conformen un ´autoretrat´ en forma de diari eròtic, registrant les seues fantasies i desenganys”.

Les obres reunides permeten contemplar el vigor que manté un Picasso octogenari que, distant dels corrents artístics contemporanis aflorades després de la Segona Guerra Mundial, aborda amb el mateix vigor i mestratge temes recurrents en la seua trajectòria com Adán i Eva, el circ, l’escena eròtica i el bordell, les odalisques, el pintor i la model, mosqueters, l’enterrament del Comte de Orgaz, retrats de dona, fumadors, retrats de família, La Celestina, la història de l’art, Rafael, Degas en el bordell o el voyeurisme.

Esta aproximació al Picasso més madur es completa amb l’exposició de les fotografies d’alguns dels fotògrafs més rellevants que han deixat testimoniatge de l’entorn personal i creatiu de l’artista. Les fotografies exposades estan signades per David Douglas Duncan, André Villers, Jacqueline Roque, Robert Capa, Edward Quinn, Michel Sima, Lucien Clergue i Roberto Otero. En les imatges apareix Pablo Picasso treballant en els seus últims anys en alguns dels seus estudis.

L’exposició també permet veure extractes de tres filmacions amb Picasso com a protagonista i en les quals també es pot veure a Picasso treballant en els seus estudis i embardissat en el procés de creació: Pablo Picasso a Vallauris (1954), de Luciano Emmer; Guerre, paix et amour (1972), de Lucien Clergue; i El Misterio Picasso (1956), de Henri-Georges Clouzot.

Amb motiu de l’exposició s’ha editat un catàleg amb la reproducció de les obres presents en l’exposició i textos crítics del comissari, Fernando Castro, i del director del Museu Picasso de Barcelona, Emmanuel Guigon. A més, amb l’objectiu d’aprofundir en l’obra de Picasso, durant els mesos de gener i febrer tindrà lloc el seminari Pablo Picasso. Models del desig i obsessions gràfiques, que comptarà amb la participació d’investigadors, crítics i especialistes en art.

Dins de les activitats complementàries, es desenvoluparan també diferents tallers didàctics dirigits a escolars i públic infantil, persones amb discapacitat, i persones en risc d’exclusió social.