Sorolla. Dibuixant inesgotable

L’exposició Sorolla. Dibuixant inesgotable, produïda per la Fundació Bancaixa, el Museu Sorolla i la Fundació Museu Sorolla, ofereix per primera vegada a València un recorregut per la producció de dibuixos de l’artista valencià que podrà visitar-se fins al 9 de gener de 2022.
L’exposició mostra més de cent dibuixos de Joaquín Sorolla, tots ells de la col·lecció del Museu Sorolla a excepció d’un de la col·lecció de la Fundació Bancaixa, tres que han sigut prestats per la Universitat Complutense de Madrid i un per una col·lecció privada, exhibint-se al públic per primera vegada.

La selecció d’obra permet percebre l’evolució que experimenta el traç de l’artista i revela els aspectes que més el van preocupar en l’exercici de l’art. A través d’aquest conjunt poden veure’s també els diferents usos que el pintor li va donar al dibuix. Sorolla no sols va utilitzar el mitjà gràfic com a pas previ a la seua obra pictòrica, a manera de preparació i exploració per als seus grans llenços. També va usar el dibuix com a fi en si mateix, com a pur entreteniment i també per a guardar record d’aquells als qui més volia: la seua família.
La mostra s’estructura en quatre seccions: ‘Dibuix, família, llar’, amb dibuixos de l’entorn familiar de Sorolla i la seua vida quotidiana; ‘La línia en l’inici’, en la qual s’exposen dibuixos dels seus anys de joventut; ‘Grans obres, grans dibuixos’, on es mostren alguns dels dibuixos preparatoris més espectaculars de l’artista que reflecteixen la premeditació i l’estudi que hi ha darrere dels seus llenços; i ‘La ciutat moderna’, on poden contemplar-se escenes urbanes de ciutats com Nova York o Chicago, que van ser un motiu molt freqüent en els seus dibuixos i notes de color.
Joaquín Sorolla ha sigut considerat sempre un pintor de la llum i el color. L’exuberància de la seua paleta, la rapidesa amb la qual executava els seus quadres per a poder fixar l’instant fugaç i la seua capacitat per a captar la llum, van subjugar ja al públic del seu temps, i també ara a l’actual. No obstant això, aqueixa frescor en la seua pintura no és tan espontània com sembla. Darrere d’ella hi ha un treball disciplinat i constant, multitud d’assajos, períodes d’aprenentatge i preparació abans d’escometre un gran quadre. Els nombrosos dibuixos que es conserven de la seua mà són la millor prova d’això: hi ha constància de més de 8.000 dibuixos realitzats per Sorolla, 5.000 dels quals es conserven en el Museu Sorolla.
Aquestes xifres són l’evidència del caràcter infatigable de Sorolla i ens parlen de la seua faceta de dibuixant prolífic, un “dibuixant sense descans” durant tota la seua carrera. No obstant això, aquesta faceta és encara una miqueta desconeguda. Són comptades les ocasions en les quals Sorolla va enviar dibuixos a les seues exposicions, a penes va regalar alguns a persones pròximes i, a diferència de les seues notes de color, no solia penjar-los en el seu estudi per a mostrar-los als seus clients. Encara que en els últims anys l’obra gràfica de l’artista s’ha anat deixant veure amb més freqüència en diverses exposicions, la fragilitat dels materials de dibuix i l’enorme sensibilitat del paper davant la llum, fan que la seua exposició siga tremendament delicada i, per tant, excepcional.

Amb motiu de l’exposició s’ha editat un catàleg amb la reproducció de les obres acompanyades de textos de les dues comissàries, així com un audiovisual inèdit que explica les tècniques utilitzades per Sorolla en la seua faceta com a dibuixant.