Sorolla i Benlliure. Pinzellades d’una amistat

Fundació Bancaixa ha presentat l’exposició Sorolla i Benlliure. Pinzellades d’una amistat, que mostra al públic la relació d’amistat entre Joaquín Sorolla i José Benlliure. L’exposició, que compta amb la col·laboració de Bankia, presenta una selecció de vuit obres dels pintors valencians del període d’entresegles al costat de la reproducció de correspondència mantinguda entre tots dos, procedent del Museu Sorolla i la Casa Museu Benlliure. La presentació ha comptat amb la participació del president de Fundació Bancaixa, Rafael Alcón; la coordinadora de la Direcció de Comunicació i Relacions Externes de Bankia a la Comunitat Valenciana i Múrcia, Isabel Rubio; i la comissària de la mostra, Sofía Barrón. L’exposició mostra al públic, per primera vegada a València, la sèrie pictòrica de José Benlliure Les quatre estacions (1930-1933), un conjunt de quatre llenços pertanyents a la col·lecció de la Fundació Bancaixa. En esta sèrie, Benlliure acosta a l’espectador a la frondosa naturalesa mitològica. En les composicions, vuit amorets juguen mentre recullen flors a la primavera; abundants fruits, a l’estiu; llenya, a l’hivern; i vendimian a la tardor. La sèrie, de potent cromatisme i pinzellada solta, sembla no sols un homenatge a assumptes renaixentistes i barrocs italians, sinó també a la pintura valenciana de finals del segle XIX: en la celebració tardorenca, un dels putti ha perdut les ales per a convertir-se en un nen que toca la flauta, una figura que recorda als bacos i faunes joves d’Ignacio Pinazo i Joaquín Agrassot. Els llenços han estat restaurats amb motiu d’esta exposició. El procés de restauració ha permès recuperar la llum, color i pigments originals, alterats i enfosquits pel pas del temps. En primer lloc, s’ha consolidat l’estrat pictòric, assentant zones que mostraven alteracions. Després, i previ a aixecar la brutícia de les pintures, s’han realitzat tastos o proves de neteja per a diagnosticar grau i tipus de duresa que presentava la brutícia de l’obra. Finalment, s’ha efectuat la separació total de la contaminació, regenerant i recuperant la tonalitat primigènia. Les obres s’exposen al costat dels esbossos preparatoris conservats per la Casa Museu Benlliure. Al costat d’esta sèrie de Benlliure, s’exposen quatre obres de Joaquín Sorolla: Retrato de una dama (1883. Col·lecció Fundació Bancaixa), és una obra de joventut de Sorolla, quan intentava obrir-se camí en el món de l’art. Es pot contemplar també Cabeza de niña con flores (1890. Col·lecció Fundació Bancaixa), una obra realitzada poc després que Sorolla s’instal·lés a Madrid i que coincideix amb l’any en què el pintor rep per primera vegada un guardó important en l’Exposició Nacional de Belles arts. Sorolla va realitzar este retrat de reduïdes dimensions i model anònim quan encara estava formant la seua personalitat pictòrica. El rostre de la menuda s’aproxima a la tradició retratística espanyola, concretament a Velázquez, per a mantenir un diàleg amb el modernisme el llenguatge del qual s’aprecia en l’adorn floral. Una altra de les obres exposades és Otoño. La Granja (1907. Col·lecció Fundació Bancaixa), pintada per Sorolla quan ja era un pintor consolidat i amb una factura plenament recognoscible. Dos anys després arribaria el seu gran triomf als Estats Units: l’exposició de 1909 a les sales de la Hispanic Society de Nova York. La presència d’obra de Sorolla es completa amb Yo soy el pan de la vida (1896-1897), pertanyent a la col·lecció pictòrica de la família Lladró i que va ser un encàrrec realitzat per un polític i hisendat xilè per a la seva casa-palau en Valparaíso.