Sorolla i l’espiritualitat

Fundació Bancaixa presenta Sorolla i l’espiritualitat, una mostra que permet l’exhibició pública de l’obra Jo sóc el pa de la vida després de la seua recent restauració dins de la col·laboració iniciada en 2015 amb la família Lladró a la col·lecció pictòrica de la qual pertany el quadre. Sorolla i l’espiritualitat, comisariada per Felipe Garín, aporta una aproximació a la presència de la temàtica religiosa en l’obra de l’artista valencià, que es caracteritza per ser minoritària en el conjunt de la seua producció i per concentrar-se en els anys més primerencs de la seua trajectòria quan estava consolidant la seua personalitat artística i abans de desenvolupar el seu estil luminista. La mostra està integrada per sis obres datades entre 1883 i 1899. Juntament amb el quadre de la família Lladró, s’exposen obres de la col·lecció de la Fundació Bancaixa (¡Triste Herencia! i Monja en Oración), el Museo Nacional del Prado (Santa Clotilde), el Museo de Bellas Artes de Bilbao (Mesa petitoria) i el Museu de Belles Arts de València (La Virgen María), a més d’un esbós procedent del Museo Sorolla i un altre d’una col·lecció particular.

Sorolla va pintar tres grans quadres de temàtica religiosa. El primer va ser El entierro de Cristo (1886), destruït pel pintor després de la decepció que va suposar la crítica desfavorable i l’esment honorífic atorgat en la Exposición Nacional de Bellas Artes 1887 que no va arribar a arreplegar, i del que s’exposa una fotografia. Les altres dues obres principals de tema religiós, ambdues presents en la mostra, són Yo soy el pan de la vida i ¡Triste herencia!

Yo soy el pan de la vida (1896-1897) va ser un encàrrec realitzat a Sorolla per un polític i hisendat xilè per a la seua casa-palau en Valparaíso. L’obra, amb un format de 414 x 532 centímetres, es mostra per primera vegada al públic després de la seua recent restauració integral. Aquesta és la tercera vegada que s’intervé la pintura des que la va crear Sorolla. Els treballs en el suport han consistit a retirar dos reentelatges de les successives restauracions antigues per haver perdut la seua funció de suport i substituir-los per un nou reentelat que complira amb les necessitats de sustentació i reforç de la tela original. En la capa pictòrica s’han retirat la brutícia acumulada, els vernissos alterats, i repintades invasius i alterats cromàticament, sent substituïts per una reintegració dels faltants que complira amb els requisits de respecte a l’original, durabilitat i reversibilitat. També s’ha substituït el bastidor de gruixudes bigues de fusta que es va col·locar en l’anterior intervenció per un de fusta i alumini.

¡Triste herencia! (1899), pintat per Sorolla en la platja del Cabañal de València, va suposar la seua consagració nacional i internacional després d’obtenir el Grand Prix en la Exposición Universal de París de 1900. Reflecteix a un grup de xiquets malalts atesos per un religiós de l’Ordre de Sant Joan de Déu en el moment del bany a la vora de la platja. El quadre va ser adquirit per un col·leccionista a Nova York en 1902 i no va tornar a Espanya fins a la seua adquisició en 1981 per la Caixa d’Estalvis de València. A més de a la seu de la Fundació Bancaixa a València, l’obra s’ha exposat en els últims 20 anys en la Royal Academy, a Londres; Museu Guggenheim, a Nova York; Museu Meadows, en Dallas (Estats Units); Museu d’Art de Sant Diego (Estats Units); el Museu Nacional del Prado, Fundación Mapfre i Museo Sorolla, a Madrid; el Kunsthalle der Hypo-Kulturstiftung, a Munic (Alemanya); i el Museu de l’impressionisme, en Giverny (França).

L’exposició pot visitar-se fins al 31 d’agost en la seu de la Fundació Bancaixa a València amb entrada gratuïta de dilluns a divendres de 10 a 14 i de 17 a 21 hores.