.—
Bancaixa ha celebrat hui la tercera sessió del Congrés Internacional Mirades sobre Espanya, que té lloc del 12 al 16 de novembre de 2007 al saló d’actes del Centre Cultural Bancaixa.
En la sessió de hui, el conservador de la Hispanic Society
of America ha realitzat una visita guiada virtual per la col·lecció completa del museu americà, analitzant la iconografia de les diferents obres en relació amb els murals de Sorolla,
exposats a València fins al 31 d’octubre.
Per la seua banda, José Luis de Diego i Lilian Llanes han abordat la visió d’Espanya des del punt de vista dels escriptors exiliats argentins durant l’última dictadura i la influència que van tindre en la cultura nacional cubana els artistes i escriptors que van emigrar a Cuba després de la Guerra Civil.
Altres ponents han exposat la visió d’autors espanyols com Claudia Hammerschmidt, que en la seua intervenció ha parlat sobre Rubén Darío, poeta clau del modernisme literari de finals del XIX i principis del segle XX, i de la seua postura crítica en les seues obres davant de la situació contemporània espanyola.
D’altra banda, Sadi Lakhadari ha analitzat el pensament de l’escriptor Benito Pérez Galdós sobre la situació política i social d’Espanya a partir de la figura de La Madre dels seus Episodios Nacionales, una col·lecció de quaranta-sis novel·les històriques que aborden la h
istòria d’Espanya des de
1805 fins a
1880, aproximadament.
Natalia Corbellini, en la seua ponència
“De Úbeda a Nueva York: Muñoz Molina y la narrativa española para el primer mundo”
, ha fet un recorregut pels texts de l’escriptor Antonio Muñoz Molina, buscant la seua imatge personal de l’Espanya dels anys huitanta i de l’actual i argumentant un canvi significatiu en la idea d’Espanya en la cultura hispana. En este canvi, Corbellini considera fonamental la influència dels artistes; molt més, que les conjuntures històriques o les accions polítiques culturals.
En la mateixa taula redona, Rachel Macciuci ha analitzat els articles i columnes de Manuel Vicent, escriptor i articulista del diari El País, des dels quals extrau una narració de la realitat quotidiana del país des de la dictadura franquista fins a l’actualitat.
Finalment, Luisa-Elena Delgado ha parlat sobre els debats entorn de la literatura de masses de finals del segle XIX i principis del XX, mentre que Carlos Reyero ha dedicat la seua ponència a la configuració d’Espanya com a nació en els albors de l’Edat Contemporània.
Demà
dijous, 15 de novembre, tindran lloc dues noves
taules redones moderades per Vicente Ponce i Juan Miguel Company, en les quals participaran Pere Salabert, de la Universitat de Barcelona;
Carlos-Alex Longhurst, catedràtic de Llengua i Literatura espanyoles; María Dolores Albiac, Doctora en Filologia romànica per la Universitat Central de Barcelona; José Luis Villacañas, de la Universitat de Múrcia; Michèle Dalmace, de la Universitat Michel de Montaigne (Bordeus); i Giulia Colaizzi, de la Universitat de València.
S’abordaran temes com la visió d’Espanya a l’Anglaterra de 1600, en l’època de Jovellanos, la realitzada per Ramiro de Maetzu o de l’Equip Crònica, i les polítiques de gènere
a l’Espanya de fi de segle.
El Congrés, que està dirigit pels comissaris de la mostra, Facundo Tomás i Felipe Garín, té com a objectiu completar l’oferta cultural amb motiu de l’exposició Sorolla. Visió d’Espanya i compta amb la participació de més de 50 especialistes d’universitats i organismes de tot el món, que realitzaran un repàs als distints enfocaments amb què s’ha vist Espanya des de la literatura i les arts.
