Els nous enfocaments diagnòstics de la sèpsia en xiquets de bolquers menors de 1.500 g, la fertilització d’ovòcits d’ovaris no estimulats, la investigació del dany pulmonar induït per la ventilació mecànica o l’anàlisi genètica de les neoplàsies mieloides o les seues tècniques de cariotip molecular, són els nous projectes d’investigació en què actualment està investigant l’Hospital La Fe gràcies al seu Institut d’Investigació Sanitària i a la Fundació Bancaixa.
Aquests cinc projectes s’emmarquen dins del V Programa de Contractes d’Investigació, que han fet públic l’IIS La Fe i la Fundació Bancaixa, concedits a cinc jóvens postresidents que es formaran durant tres anys com a investigadors a l’Hospital La Fe: María Cernada Badía, Alicia Marzal Escrivá, Inés Gómez Seguí, Sandra Dolz Giménez i Cristina López Ferraz.
Els cinc treballs d’investigació seleccionats es faran a l’empara dels grups d’investigació acreditats de l’Hospital La Fe, sota la tutoria dels investigadors principals: Dr. Máximo Vento, Rosario Menéndez, Miguel Ángel Sanz i Antonio Pellicer.
Enguany, com a novetat, la convocatòria s’ha obert a tots els residents que han finalitzat la seua formació com a especialistes en qualsevol hospital d’Espanya. S’han presentat 15 postresidents que han finalitzat el període de formació especialitzada.
Per a aquesta iniciativa, l’Institut d’Investigació Sanitària de La Fe ha destinat 513.000 € (5 contractes d’investigació) i ha disposat de la inapreciable col·laboració de la Fundació Bancaixa amb una ajuda de 100.000 €. Des que es van iniciar l’any 2000, un total de 40 postresidents han sigut ja beneficiaris de les ajudes, i han pogut dur a terme una estada formativa com a investigadors a l’Hospital La Fe. En els passats 5 anys la inversió de l’IIS-La Fe destinada a aquest tipus de programes ha superat els 2.700.000 €.
Fertilització d’ovaris no estimulats
La maduració in vitro (IVM) d’ovòcits és una opció segura i efectiva de tractament de reproducció assistida on els ovòcits immadurs són obtinguts d’ovaris no estimulats, sense administració de tractament hormonal previ per a estimular l’ovari. Aquests cicles presenten menys despeses, ja que se n’eliminen les causades per l’administració hormonal i l’intens monitoratge ecogràfic hospitalari. Així mateix, el calendari de tractament és més curt i implica menys problemes per a la vida laboral de la pacient ja que són cicles de pocs dies, que poden fer-se de manera contínua, sense esperar dos mesos entre tractament, i no requereixen un control estret.
“I el que és més important, amb els cicles naturals evitem els efectes secundaris que es presenten amb l’administració de gonadotropines, per a l’obtenció de múltiples fol·licles que posteriorment seran puncionats per a extraure ovòcits, tot això sota un estricte protocol de supressió hipofisària que impedisca l’ovulació espontània”, ha destacat la beneficiària d’aquest contracte, Alicia Marzal.
Les dones amb síndrome d’ovari poliquístic (SOP) són les millors candidates per a la realització d’aquests cicles ja que presenten un elevat nombre de fol·licles antrals. Però les indicacions han augmentat i actualment podria ser una possibilitat de tractament per a dones amb altres causes d’esterilitat i, d’aquesta manera, podrien emprar-se dins de programes de preservació de la fertilitat.
Dany pulmonar induït per la ventilació mecànica
Fins al 60% dels pacients que es troben a l’UCI rep ventilació mecànica ja que és una mesura indispensable per al manteniment vital. El pacient crític que necessita ventilació mecànica invasiva presenta, per ell mateix, una important reacció inflamatòria sistèmica la naturalesa i intensitat inicial de la qual dependrà de la patologia que va motivar l’ingrés a la Unitat de Cures Intensives (UCI). L’anàlisi dels marcadors biològics i citocines –sistèmica i alveolar– pot ajudar en el diagnòstic i maneig d’aquest pacient. Per tant, un millor coneixement del perfil inflamatori inicial i el monitoratge d’aquest possibilita el monitoratge precoç de complicacions associades al pacient crític i a l’ús de ventilació mecànica invasiva.
“La colonització de la via aèria per la flora bacteriana nosocomial és una de les complicacions més precoces en el pacient intubat i està relacionada amb el desenvolupament posterior d’infeccions respiratòries com la traqueobronquitis i pneumònia associada a la ventilació mecànica (NAVM)”, ha apuntat Cristina López, contractada en el V Programa de Contractes d’Investigació de l’IIS La Fe i la Fundació Bancaixa. La NAVM té una elevada morbimortalitat (entre un 27% i un 33%), cosa que justifica el desenvolupament d’una estratègia d’estreta vigilància –infecció i inflamació– amb l’objectiu de millorar la precocitat diagnòstica, adequar el tractament i incrementar la supervivència.
L’objectiu d’aquest estudi és investigar l’evolució del perfil inflamatori (pulmonar / sistèmica) i la seua associació amb l’aparició de complicacions associades a la ventilació mecànica, tenint en compte que, a la Unitat de Pneumologia de l’Hospital U. La Fe, són ventilats a l’any entre 450 i 500 pacients. D’aquests, 275 requereixen ventilació mecànica superior a 48 hores, amb una durada mitjana de 5 dies. El 15% dels pacients ventilats desenvolupa una pneumònia associada a aquesta ventilació.
Caracterització de les neoplàsies d’estirp mieloide
La leucèmia mieloblàstica aguda (LMA) és una malaltia clonal resultant de la transformació maligna de cèl·lules mare hematopoètiques. Es caracteritza per la presència d’un “stop maduratiu” de les cèl·lules de la línia mieloide. Les
síndromes mielodisplàsiques (SMD) són també trastorns clonals hematopoètics que deriven de les cèl·lules mare hematopoètiques.
Es caracteritza per una hematopoesi ineficaç en un o més llinatges cel·lulars i una elevada probabilitat de transformació a LMA. La metodologia emprada habitualment per a l’estudi d’aquests pacients és la citogenètica convencional, encara que queda un elevat percentatge de casos (40-60%) en els quals no és possible detectar cap alteració.
En aquest context, s’ha desenvolupat la tecnologia basada en els xips o microxips d’ADN, que permeten analitzar amb una alta resolució i en un únic experiment multitud de locus del genoma. Aquesta tècnica proporciona com a resultat una visió global del panorama cel·lular.
Estudi del gen B-MYB en pacients amb neoplàsies mieloides
Aquest projecte d’investigació estudiarà l’expressió i els mecanismes modificadors de l’activitat del gen B-MYB en els pacients que pateixen neoplàsies mieloides. La leucèmia mieloblàstica aguda (LMA) i les síndromes mielodisplàsiques (SMD) són neoplàsies mieloides que es caracteritzen per la presència d’alteracions genètiques. Els treballs publicats anteriorment en línies cel·lulars i en models animals sembla que suggereixen un paper rellevant del B-MYB en el control del cicle cel·lular i l’apoptosi.
“Per tant, uns correctes nivells de B-MYB són necessaris per a mantindre la funció cel·lular i uns nivells anormals, massa baixos o massa alts, podrien conduir al desenvolupament neoplàsic”, ha emfatitzat Sandra Dolz.
Aquestes evidències científiques i el fet que en l’actualitat no hi ha treballs en què s’analitze el B-MYB en pacients amb neoplàsies mieloides, ha portat al Grup d’Investigació d’Hematologia i Hemoteràpia de l’IIS La Fe a iniciar una línia d’investigació, gràcies a aquest projecte atorgat per l’IIS La Fe i la Fundació Bancaixa, per a investigar el paper del gen B-MYB en la leucèmia mieloblàstica i les síndromes mielodisplàsiques.
Sèpsia neonatal: necessitat de marcadors diagnòstics
La sèpsia neonatal constitueix un problema important, no només per la incidència que té, sinó també per les taxes de mortalitat que provoca, especialment en els xiquets de bolquers menors de 1.500 g. Segons l’origen de la infecció: vertical (adquirida en el canal del part) o nosocomial (adquirida en l’àmbit hospitalari) s’han descrit diverses taxes d’incidència i mortalitat.
El pronòstic de la sèpsia neonatal depén tant de l’administració precoç com de l’efectivitat del tractament antibiòtic escollit, per la qual cosa és essencial un diagnòstic fiable i precoç. En l’actualitat, no hi ha consens en els criteris diagnòstics, ja que no estan estandarditzats.
El director d’investigació de l’Hospital la Fe, el Dr. José V. Castell, ha assegurat: “La formació de bons metges especialistes és un pilar bàsic de l’activitat d’un hospital universitari i docent com La Fe. Però volem avançar més, en el sentit de fer també d’ells uns professionals amb interés i voluntat de contribuir a l’avanç del coneixement en medicina.
Per això, aquesta convocatòria constitueix una oportunitat única per a aquells jóvens especialistes amb inquietuds científiques, que volen també formar-se com a investigadors en medicina”.
