L’exposició Joaquín Sorolla Bastida a les Grafton Galleries de Londres el 1908 va suposar un nou èxit per al pintor, no tant econòmic com artístic, i va ser de gran transcendència per al futur de l’obra de Sorolla i la seua difusió internacional. Archer Milton Huntington, gran mecenes nordamericà que en 1904 havia fundat a Nova York The Hispanic Society of Amèrica, amb l’ànim de difondre al seu país la cultura espanyola mitjançant un museu, va visitar l’exposició i va voler portar l’obra de Sorolla als Estats Units. D’aquesta manera, en 1909, Sorolla exposaria a Nova York, Buffalo i Boston, i per nodrir de quadres aquestes grans mostres, a l’estiu de 1908 va decidir viatjar a València. A les seues platges va pintar algunes de les seues escenes més característiques, on els xiquets, l’aigua i el moviment dels uns i els altres seran els grans protagonistes, com en A l’aigua. Platja de València. Aquest quadre es considera com la primera escena d’una seqüència narrada en tres llenços, junt amb Idil·li al mar i Eixint del bany. Se’ns presenta l’amor juvenil com a protagonista d’escenes de gran complicitat abans, durant i després del bany, i la seqüència dóna a Sorolla l’oportunitat de demostrar, amb els mateixos personatges i el mateix entorn, distintes formes de plasmar la llum i els seus efectes sobre l’aigua i sobre l’anatomia dels joves. L’herència de la Grècia clàssica queda patent en el
tractament dels xiquets nus i en les bates que cobreixen a les xicotes, que el vent apega als seus cossos en jocs de draps mullats que ens remeten als cisells de Fídies, que Sorolla hauria admirat aquell mateix any a Londres, als marbres del Partenó custodiats al British Museum, i en escultures com la Victòria de Samotràcia, de la qual el pintor tenia una rèplica en algeps al seu estudi. El crític nord-americà Christian Brigton, en veure aquestes obres va escriure: “Sembla com si quelcom d’aquella alegria del Peloponès a la que tan poc estem acostumats avui en dia haguera estat arrossegada per la marea fins a les seues pròpies platges plenes de llum”.

A més, l’intens treball de l’estiu de 1908 va aprofundir en temes ja tractats per Sorolla i que l’havien dotat de gran popularitat, però al mateix temps va obrir una nova via, més gosada, en composicions amb marcades diagonals al mar del fons i el primer terme d’arena humida.

L’èxit de les escenes de platja de Sorolla a les exposicions nord-americanes, tant a les citades de 1909 com a les de Chicago i San Luís de 1911, va ser aclaparador. Aquest èxit i la fascinació que va causar la lluminositat de les platges de Sorolla es va reflectir tant en la crítica com en el nombre d’obres d’aquesta temàtica allí venudes5, entre les quals A l’aigua. Platja de València, adquirida per Charles Tweed a Nova York en 1909 per 2.400 dòlars.