Aquesta barca al port de València és un dels estudis per al quadre Port de València, que Sorolla va presentar a la VIII Exposició Internacional de Munic de 1899 (Internationale Kunst-Ausstellung, de Munic). El quadre va ser adquirit per Heinemann, un dealer alemany que el va vendre als Estats Units i avui es conserva al Cincinnati Art Museum1. Aquest quadre s’emmarca en una època (entre 1896 i 1898) que Sorolla, després de pintar La tornada de la pesca en 1895, troba en les escenes de la platja de València el seu camí en l’art, reflectint la vida i el treball al mar. En aquests quadres veiem en primer pla l’arena de la platja, infestada de figures, i al fons les barques pescant. Per compondre aquestes complicades escenes, el pintor se servirà de nombrosos apunts en què estudia les formes i les proporcions, i també les llums i el moviment, i exemple d’aquesta manera de treballar és la Barca de la col·lecció Bancaixa. Al mateix temps, al Museu Sorolla es conserva un dibuix de composició del quadre complet2, en el qual estan representats tots els elements que plasmarà al quadre, indicant, fins i tot, al marge dret, on acaba l’escena amb una línia vertical.

Amb tots aquests elements (dibuix, estudi, llenç) podem establir com ha anat prenent forma el quadre en el cap i la paleta de Sorolla: amb el dibuix estudia com compondre l’escena, mentre que els quadres i taules de format menut li serveixen per a resoldre aspectes relacionats amb la tècnica pictòrica. A més, cal ressaltar-hi el fet que la Barca de la col·lecció Bancaixa no està fidelment representada al llenç, sinó que ha canviat de posició, encara que la forma en què s’hi recull la vela és la mateixa en ambdós quadres i també els reflexos que produeix el casc de l’embarcació sobre l’aigua. Així, l’estudi es presenta més com la manera de recordar un motiu en concret i no com alguna cosa a repetir literalment al llenç posterior.

Lluny de considerar aquests estudis com un mer instrument al servei de les seues grans composicions Sorolla i els seus contemporanis valoraven aquestes obres per si mateixes, tenint-les per reflex de la mestria del pintor. Per això, és habitual que, alhora que formaven part de les grans exposicions individuals de Sorolla, les regalara a altres pintors i amics. Així ocorre amb Barca, que Sorolla dedica al seu cunyat Luis Moscardó l’any en què es casa amb Enriqueta García del Castillo, germana de l’esposa del pintor.