Per a Camille Mauclair, els esbossos menuts de Sorolla “(…) contenien, en els seus pocs centímetres quadrats, tota la brisa marina, tota la màgia del Mediterrani, amb un empenta, amb una ciència, amb un ardor, amb una flexibilitat i un virtuosisme en els valors que meravellen la vista i l’esperit”.

Aquesta taula, pintada a l’anvers (“Barques de pesca”) i el revers (“Arrossegament del bou”), és un exemple característic de la producció d’obres de format menut de Sorolla, on se’ns desvela com un pintor àvid, aprofitant cada superfície per reflectir un determinat efecte o un detall que capta la seua atenció. De la producció pictòrica de Sorolla, unes 2.000 obres tenen aquest format, el que ens parla de la importància d’aquestes peces, que rarament excedeixen els trenta centímetres a la seua vora més llarga. En aquestes obres, el condicionant que suposa l’espai s’unirà a altres: on, com i en quant de temps van ser pintades.

Recentment, s’ha dut a terme una revisió de la producció de Sorolla d’obres de xicotet format, en la qual la seua autora, María López Fernández, indica ja des del títol els distints noms amb què se les coneix: apunt, esbós, taca, nota de color. En molts casos el nom que se li done anirà unit a la intenció amb què va ser pintat, però de vegades pot crear confusió, ja que no totes van ser esbossos per a altres obres, ni apunts per a elaboracions posteriors.

Sorolla no és ni el primer ni l’únic artista que a finals del xix mostra una preferència per la pintura en format menut, estant estretament relacionada amb el plein air o pintura a l’aire lliure, que precisa d’una execució ràpida, que permeta “captar el moment”, pel que la grandària de l’obra serà important. Sent alumne de l’Escola de Belles Arts de València, Sorolla va ser animat des dels seus inicis a treballar d’aquesta manera, i com recordarà anys més tard, el seu professor, Gonzalo Salvá Simbor, a la seua classe de Perspectiva, Dibuix i Paisatge, encoratjava els seus alumnes a treballar del natural, a l’aire lliure, fent insistència en el color abans que en el dibuix, realitzant excursions “a la recerca d’una nota de llum o d’un efecte de color”.

D’aquesta manera, en la peça de la col·lecció Bancaixa se’ns presenta una obra pintada a l’aire lliure en què Sorolla capta, de manera quasi fotogràfica, les escenes que s’estan desenvolupant enfront d’ell. Per bé que a la pintura de l’anvers veiem que s’ha detingut especialment en l’estudi de la vela i com aquesta és inflada pel vent, en el revers, tota l’atenció està centrada en l’estudi de l’onatge i l’efecte que hi causa l’entrada de les barques i els bous. La pinzellada per a l’una i l’altra obra és diferent, perquè també ho és l’efecte que vol reflectir-hi, i també és més efímera la segona escena, per la qual cosa s’imposa major rapidesa en l’execució. Es tracta, d’aquesta manera, d’un “resum” d’allò que suposen els xicotets formats de Sorolla, al mateix temps que revela la tècnica de l’artista.