Els diferents trofeus de caça entre els quals hi ha diverses perdius es disposen sobre una taula perfectament combinats amb una gerra de fang, dos gots de vidre i un motlle o barrilet de fusta. El focus d’atenció gira entorn de la llebre disposada en diagonal des de la cistella amb fruites del fons, on s’enganxa una de les potes posteriors, fins al centre de la taula, on descansa la resta del cos i el cap de l’animal, alineat sobre el tauler junt amb les diferents aus. El conjunt resulta d’una gran harmonia cromàtica en la contraposició dels vius colors de les plomes de les aus, amb els tons terrosos, verdosos i quasi negres del fons. Artista d’acurada tècnica i gran virtuosisme a l’hora de reproduir el pèl de la llebre i les plomes de les aus. Es tracta d’un tipus de representació simple, de gran acollida en els ambients burgesos d’aleshores. La seua reputació com a pintor de bodegons de caça ja va ser reconeguda en el seu temps i així ho testimonia la seua participació a l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1860 amb l’obra Liebre muerta.

Dins de l’estètica establida per Luis Eugenio Meléndez (1716-1780) es troba aquesta naturalesa morta, que ens mostra un besuc i altres peixos sobre un recipient de coure al centre de la taula. Darrere, en un segon pla, una cistella de vímet de què aguaiten diverses aus, una botella de vidre i uns quants plats de pisa. El besuc del primer terme i la gerra de coure atrauen l’atenció de l’espectador, i al seu entorn es distribueixen els altres elements: llimes, alls, carxofes, plat amb mol·luscos i embotit.

D’una gran mestria tècnica és l’ús del color en la representació de les  diferents superfícies, des del material de la cistella fins a la fusta dels barrilets, el coure de la gerra i la pell dels besucs. Tots els elements es disposen sobre un fons neutre, sense cap referència espacial; s’hi podria dir que la composició adquireix la dimensió de retrats de peixos, carns, fruites i dels diferents accessoris de cuina.

En aquestes dues obres de José Ferrer es manifesta com un fidel coneixedor i admirador dels bodegonistes d’interiors de cuina napolitans, Jacobo Nani (1698-1770), del seu fill Marià Nani (ca. 1725-1804) i també de Luis Meléndez (Nàpols, 1716-Madrid, 1780) les obres del qual, pertanyents a la Col·lecció Reial, va poder veure durant la seua estada a la Cort en 1847.