Pertany a una sèrie de set caps de gran format realitzats en fusta el 1997 que van ser els primers d’aquestes característiques en la trajectòria de l’artista. Aquests caps de fusta constitueixen un antecedent dels caps realitzats en bronze fos els anys següents, alguns dels quals han estat portats a escala monumental, aconseguint una gran notorietat; no obstant això, ha d’assenyalar-se que no responen als mateixos interessos. Existeixen així mateix altres caps en fusta, també de grans dimensions, realitzats amb posterioritat, com és el cas de Dorothy el 2006, reinterpretat en 2010 i 2015. S’hi identifica la mateixa model matissiana que Valdés pren de referent per a Cap V.

Les escultures de Valdés sempre es relacionen amb pintures o dibuixos seus previs i, al taller se succeeixen, entrellaçats, els processos de treball. L’escultura tracta de traduir, a les tres dimensions, les opcions plàstiques que ofereix una determinada obra bidimensional, plana; els acoblaments de fustes reblades reprodueixen el mateix efecte de textures aconseguides amb els esquinçalls i superposicions de les arpilleres apedaçades. En virtut d’aquesta simultaneïtat de tècniques en el procés de treball, es produeix una retroalimentació extremadament enriquidora.

En el cas que ens ocupa el referent per a Valdés pareix ser alguna de les primeres interpretacions que pinta entorn del retrat a carbonet de Dorothy Paley que Henri Matisse va realitzar el 1936, que es conserva al Metropolitan Museum de Nova York. Les intencions formals i l’efecte de textures aconseguides amb la fusta engranada són afins a les propostes en la pintura Retrat en blanc i marrons del mateix any, 1997. Així mateix, hi ha relació amb les solucions formals desenvolupades en quadres posteriors que prenen, al seu torn, com a referent l’esmentat dibuix de Matisse, com, per exemple, el Retrat en grisos (1998) de la col·lecció de la Fundació Bancaixa.