L’obra titulada Parotet, pertanyent a la col·lecció, és justament l’esbós / estudi previ / maqueta de l’escultura definitiva, del mateix nom, instal·lada a l’espai públic, a la ciutat de València. El projecte de l’escultura pública, de la que directament depèn l’esbós, naix de la proposta suggerida i encarregada per Bancaixa a l’escultor Miquel Navarro, com a regal a la ciutat, per commemorar els 125 anys de la creació de l’entitat –per part de la Reial Societat d’Amics del País– denominada, en el seu moment, Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de València (1878). L’escultura va ser valorada en 1,1 milions d’euros.

Parotet (libèl·lula) és el nom de l’escultura pública i també de l’esbós –que va entrar a formar part de la col·lecció, el mateix any de la inauguració de l’escultura a la Glorieta d’Europa, a la Ciutat de les Arts i les Ciències de la ciutat de València (2003)– en estar directament connectat a la peça monumental de 46 metres d’alçària i de 93 tones de pes.

El Parotet / Esbós té unes mesures de 197 x 22 x 67 cm i és d’alumini pintat en blau. L’escultura pública, també en blau mediterrani, posseeix una envergadura de 46 x 15 x 4 m, és d’acer i va ser realitzada als Tallers Landaluce de Torrelavega / Requejada (Cantàbria). L’obra es troba en
perfecte estat de conservació.

El Parotet s’inspira directament en l’insecte que respon a tal nom, romanent dreçat i en estat de repòs, encara que l’observació de la seua naturalesa morfològica ha estat simplificada al màxim, en la seua concepció escultòrica, eliminant les emblemàtiques ales o fent-les invisibles junt amb la potent estilització de la resta de les altres parts del cos, replegades geomètricament en altura. L’esbós –complint plenament la seua funció preparatòria– facilita, excel·lentment, les claus del projecte, en relació a l’escultura pública.

En aquest cas, la figura totèmica de l’insecte alçat, en posició erèctil, va més enllà de l’estricte suggeriment animal. De fet, l’escultor, en declaracions a la premsa el mateix dia de la inauguració de l’escultura pública, va afirmar, molt significativament: “L’obra, d’una banda, s’inspira en l’aspecte d’un insecte i, d’una altra, és un eloqüent reflex de la figura humana” (Cinco Dias, 31, X, 2003).

La concepció sofisticada d’El Parotet respon, certament, a les habituals estilitzacions formals que Miquel Navarro aplica a moltes de les seues obres públiques de gran format, amb les seues línies rectes, angulacions i prioritat vertical de la composició resultant.

El caràcter totèmic és quelcom característic de les escultures públiques de Miquel Navarro, encara que no sols d’aquestes, ja que la majoria de les seues ciutats s’estructuren entorn de determinats tòtems, que donen consistència al conjunt, bé s’hi tracte d’una torre, d’una ximenera o d’una explícita referència escultòrica antropomorfa. De fet, l’esbós d’El Parotet manté exactament aquestes mateixes característiques iconogràfiques: es mou entre el zoomorf i l’antropomorf.

Especial connexió ha establert l’escultor, de base iconogràfica, entre algunes de les seues més recents i destacades obres. I un bon exemple pot, estratègicament, servir d’enllaç entre l’escultura Mantis, ubicada a Múrcia (2007), i el propi estudi d’El Parotet, que ens ocupa.

Peça emblemàtica i destacada, que bé podria veure’s acompanyada, en un futur, a la col·lecció, per altres escultures del mateix autor.