La sèrie d’estampes de Pablo Picasso anomenada Els fumadors està formada per tretze estampes, les làmines de coure de les quals van ser gravades a Mougins el 19 d’agost de 1964 (tres estampes), el 22 d’agost de 1964 (dues estampes), el 27 d’agost 1964 (quatre estampes), el 7 de setembre de 1964 (tres estampes) i el 8 de setembre de 1964 (una estampa).

Cinc de les làmines de coure es van gravar utilitzant la tècnica del gravat calcogràfic anomenat vernís bla. Quatre amb la tècnica coneguda com aiguatinta negativa o al sucre, i les quatre restants van ser gravades per mitjà de l’aiguatinta, reserves de vernís i mossegada directa amb pinzell i aiguafort o punta seca.

L’estampació es va realitzar amb tòrcul manual el 1965 per Aldo (1931- 2008) i Piero (1934-2001) Crommelynck, germans gravadors que el 1963 van establir el seu taller de gravat calcogràfic i estampació a Mougins, on van realitzar nombroses sèries de gravats produïdes per Picasso durant els seus últims anys. Picasso havia conegut Aldo, quan aquest treballava a l’estudi de Lacourière els anys 40.

De les tretze làmines de coure que es van gravar se’n van estampar nou a color, per mitjà de tintar la làmina de coure amb monyeca amb tintes de colors, i quatre amb un color només, tinta negra.

La tirada consta de les següents proves i estampes: abans de l’acerat de la làmina de coure, de les estampes que es van estampar en color, es va tirar una prova en negre sobre paper velin de Rives, i es van fer algunes proves d’estat de color. Elegits els colors es van realitzar tres proves: una sobre paper velin de Rives amb els colors lleugerament diferents, una altra també sobre paper velin de Rives, però amb el color de les tintes més fortes, i una tercera sobre paper verjurat Richard de Bas, tintant les làmines de coure amb tintes de color sensiblement semblants amb les que es va fer la tirada definitiva. De cada làmina de coure es va fer una nova prova estampada, bé sobre paper velin deé Rives o verjurat Richard de Bas que van ser signades per Picasso.

Després de l’acerat dels coures, Pennequin va fer la tirada per als Crommelynck que va comprendre: una estampa sobre paper verjurat d’Auvergne Richard de Bas, signada per Picasso i amb l’anotació de bon à tirer, és a dir, el model d’estampació pel qual s’havia d’estampar tota l’edició.

L’edició es va realitzar per a la galeria de París Louise Leiris, estampant-se 50 exemplars sobre paper verjurat d’Auvergne Richard de Bas, numerats d’1/50 a 50/50, i signats per Picasso; es van estampar, a més, sobre el mateix tipus de paper 15 estampes d’artista (épreuve d’artiste), i una és la que forma part de la Col·lecció Fundació Bancaixa. Finalment el 1979, per Crommelynck, es van ratllar els coures i es van tirar tres estampes en negre, una per a l’estampador i dos per a l’administrador judicial.

Els dibuixos per a adherir sobre el vernís bla es van realitzar sobre paper cuixé (505 × 325 mm) amb clarions i llapis de colors grassos. Es conserven al Museu Picasso de París.

Formant part de la sèrie Els fumadors es conserva un dibuix, Caps de dos fumadors, llapis de colors i pastel, datat el 5 de juny de 1964.