Etchings for Federico García Lorca, àlbum de bibliofília bellíssimament editat per Gregory Burnet —l’estampador novaiorquès amb qui tan sovint ha col·laborat Sean Scully—, s’inscriu en la gran tradició del llibre il·lustrat, tan exemplarment encarnada per Manet, Picasso —una faceta del seu treball molt ben representada a la Col·lecció Fundació Bancaixa—, Juan Gris, Miró, Yves Tanguy, Robert Motherwell, Tàpies, Chillida i tants altres artistes dels segles XIX i XX. L’irlandès, tan vinculat des de fa anys a Espanya —pionera va ser en aquest sentit la seua retrospectiva de 1989 al madrileny Palau de Velázquez, i cal esmentar també la celebrada a l’IVAM el 2002—, s’enfronta aquí a la tasca de dialogar, en deu aiguatintes de format apaïsat, amb altres tantes composicions immortals de Federico García Lorca, un dels nostres poetes més universals i un autor que fascina el pintor des de la seua joventut. Composicions que presenten la particularitat d’anar estampades al mateix full que els gravats, en una coexistència especialment ben plantejada des del punt de vista tipogràfic. Dialoga subtilment el pintor amb aquestes composicions, quelcom especialment notable en el cas de Colmena o en el de la cançó El cant vol ser llum o en el d’El diamant… La primícia d’aquest homenatge lorquià la va tenir l’Institut Cervantes de Londres, que en 2001 va exposar els gravats de Barcelona per a García Lorca, aleshores gravats en procés, ja que la tirada del llibre pròpiament dita es va realitzar dos anys més tard. Un altre Cervantes, el de Dublín, va ensenyar la sèrie el 2005 amb motiu de la inauguració de la seua actual seu, quasi davant del Trinity College. A Espanya l’àlbum s’ha exposat, com no podia ser d’una altra manera, a Granada, a la Huerta de San Vicente, la casa de la família García Lorca, avui Casa-Museu, i també a Salamanca i Madrid.

Amb anterioritat i també en l’àmbit del gravat, que conrea des dels seus temps com a estudiant al Croyden College of Art de Londres, Scully s’havia enfrontat amb èxit en 1993 a la tasca d’il·lustrar, per al galerista muniqués Bernd Klüser —impulsor del primer catàleg raonat de la seua gràfica—, els Pomes Penyeach del seu compatriota James Joyce, i el 1999, per a l’històric Limited Editions Club de Nova York, un dels seus llibres favorits, Heart of Darkness (El cor de les tenebres), de Joseph Conrad, el gran narrador polonès que acabaria elegint l’idioma de Shakespeare com a llengua literària. En aquell formidable museu que és l’Art Institute of Chicago es conserva el quadre Heart of Darkness (1982), punt de partida de l’esmentada edició de bibliofília. Es dóna el cas que, entre els artistes representats a la Col·lecció Fundació Bancaixa, figura el cartagener Ángel Mateo Charris, pintor errant i fascinat per les terres llunyanes que també va il·lustrar aquesta novel·la (Círculo de Lectores-Galaxia Gutenberg, 2008). Recordem, a més, altres dos àlbums de bibliofília importants: el primer de 1984 i en el que Scully dialoga amb el poema Burnt Norton, de T. S. Eliot, i el segon de 1996, també editat per Klüser, en què les seues imatges coexisteixen amb un text del filòsof alemany Hans-Georg Gadamer.