La lectura de l’obra d’Honoré de Balzac, Le xef d’oeuvre inconnu (1927-1931), publicada el 1931 per Ambroise Vollard i la Metamorphoses (1930-1931) d’Ovidi feta per encàrrec del jove editor Albert Skira i publicada també el 1931, van permetre a Picasso interpretar el món clàssic, des de les nues divinitats als indòmits i violents cavalls. L’elecció de Vollard –il·lustrar la faula de Balzac sobre la recerca de l’absolut pel pintor– va donar a Picasso l’oportunitat de relacionar el tema amb les seues pròpies reflexions o dilemes.

L’elecció de Picasso per a il·lustrar l’obra de Balzac va ser sens dubte un autèntic encert. Balzac conta la història d’un vell pintor que ha treballat durant deu anys a fi de crear sobre el llenç la cinquena essència de la bellesa femenina, per acabar pintant una cosa insignificant i sense sentit per a tot el món excepte per a ell mateix. Vollard, conscient de la importància de la publicació, va traçar un meticulós pla que tenia també en compte la tipografia, el paper i el format, perquè feren el millor complement al text i a les il·lustracions. De l’èxit aconseguit dóna fe el volum en si mateix, el qual està considerat com un dels llibres més bells del segle xx.

D’aquest projecte editorial, que va prologar Albert Bernand, es tenen molt escasses notícies. Se sap que Vollard el 1926 va fer a Picasso l’encàrrec per il·lustrar el llibre i que Picasso li va remetre una sèrie heterogènia de planxes de coure, obertes el 1927, que no seguien de manera rigorosa la narració de l’obra, però que tenen un tema comú: el fet de pintar, el pintor i les models. Fins i tot la que representa la lluita del bou amb el cavall s’ha interpretat com la lluita del mal i la dona.

Se’n va fer una edició de tres-cents quaranta exemplars numerats: seixantacinc exemplars sobre paper japó imperial, als quals acompanya una carpeta amb una sèrie de les estampes sobre paper Velin de Rives, signats en bistre per Picasso, numerats de l’1 al 65. Dos-cents quaranta exemplars sobre paper Velin de Rives numerats del 66 al 305. Trenta-cinc exemplars, fora de comerç, numerats de l’I al XXXV.

La carpeteta conté dotze estampes de Picasso realitzades el 1927 amb la tècnica de gravat a l’aiguafort, que no van datades ni signades.

D’aquestes dotze estampes, més una altra estampa a manera de retaule menut en què es recullen les imatges de les vuit estampes, realitzada el 4 de juliol de 1931, es va fer una tirada de cent set exemplars, numerats de l’1 al 99, i vuit fora de comerç, marcats de la lletra A a la H. Cada exemplar mesura 332 × 257 mm i està compost per 72 fulls. L’exemplar número 77 a la Col·lecció Fundació Bancaixa.

La part tipogràfica va ser impresa el 12 de novembre de 1931 per Aimé Jourde a París. Les estampes van ser tirades per Louis Fort a París.

A més de les dotze estampes de Picasso, el llibre conté en la introducció il·lustracions per dibuixos de Juan-les-Pins de 1924, gravats sobre fusta per Georges Aubert a París. Del mateix gravador són les seixantatres il·lustracions, repartides entre la coberta, la portada i el text, que reprodueixen dibuixos de Picasso. Les il·lustracions corresponents a les pàgines 3, 63, 73 i 91 reprodueixen dibuixos de Juan-les-Pins.