L’escultura exempta titulada Jaqueta B, realitzada en 1999, pertany a un reduït bloc de treballs escultòrics de Joan Cardells, realitzats –de manera no usual en la seua trajectòria– en bronze. De fet, la majoria de treballs escultòrics d’aquesta sèrie solen tenir com a material el cartó cosit o el fibrociment laminat (uralita). L’escultura erecta, Jaqueta B, va ser pensada i realitzada, per encàrrec, per a Bancaixa (junt amb altres escultures més menudes, que també va produir en bronze, per a aquesta institució). Sent, sens dubte, un material clàssic al camp de l’escultura, Cardells, per la seua banda, abans només l’havia utilitzat en alguns murals.

L’escultura mostra clarament el seu buit per la part del coll de la jaqueta. La peça manté en la seua superfície, com a senyal referencial, la trama industrial de la uralita, malgrat estar realitzada en bronze.

D’altra banda, l’escultura té una incisió triangular, molt marcada, al centre del cos de la jaqueta, formant una línia amb una aguda corba al centre. S’emfatitza així la línia del botonament de la jaqueta. Les mànegues, per la seua banda, estan suggerides com girades cap arrere i manifesten una amplària major a la silueta de les parts laterals superiors, subratllant una suau incisió en la unió amb el cos de la jaqueta. El coll, com a tal, és un triangle allargat i invertit, amb la part superior corba.

Cardells, després d’abandonar l’Equipo Realidad (1966-1976), inicia una etapa personal en què predominen el dibuix i l’escultura, estretament connectats entre si, de manera que cal parlar de dibuix en tres dimensions o d’escultura com auxiliar del dibuix. Efectivament, no és viable abordar l’estudi del domini escultòric connectant-lo al camp de la seua tasca dibuixística. La figuració sempre s’ha mantingut com a referència dels seus treballs, però una figuració esquematitzada i no mai exempta de geometrització. També cal apel·lar a una poètica d’allò artesanal, simplificada i austera en la realització de les seues obres, sense oblidar-hi que, en la seua apel·lació al fibrociment, obri un nou camí escultòric, amb la preponderància del color gris, amb la qualitat dels plans adaptats, els buits interiors, mitjançant l’emmotllament de les làmines del material, amb les idees recurrents de fragilitat, de lleugeresa i vulnerabilitat, que emanen de les seues obres. Fins i tot el fet que en Jaqueta B, sent de bronze, es mantinguen determinades referències a la superfície, les textures i a la fenomenologia pròpies de la uralita és una clau destacable i eloqüent de l’excepcionalitat de la proposta.

Les escultures de Cardells serien inexplicables sense les referències als tallers de sastreria i els seus patrons, com a base del desenvolupament dels codis d’elaboració assumits sistemàticament als diversos materials propiciats. El trànsit del dibuix a les escultures de cartó cosit i d’aquestes a les jaquetes i pantalons de fibrociment o bronze generen precisament els apartats del seu itinerari. Però sempre entenent els seus objectes com a metàfores dels dibuixos. Cardells sempre va considerar la peça Jaqueta B com una escultura de caràcter públic i així es troba catalogada a l’estudi global existent de la seua producció, tant per les dimensions (185 × 143 × 96 cm), com per la ubicació en l’entitat propietària, amb fàcil accés. Rellevant és així mateix l’equívoc que els patrons escultòrics de les jaquetes mantenen amb els torsos humans. Respecte al que podria denominar-se Segona Jaqueta B, es tracta d’una versió de la mateixa en format menut, a manera de bibelot. Se’n van realitzar 150 d’exemplars. En aquests, diferencialment, la línia del botonament davanter de la jaqueta està marcada amb una xicoteta protuberància lineal, a manera de repujat.