Pierre Reverdy (1889-1960) va arribar a París en 1910 on comença a freqüentar les tertúlies i troba els seus primers amics, Guillaume Apollinaire, Max Jacob, Louis Aragon, Breton, Philippe Soupault i Tristan Tzara.

Durant setze anys es dedica a la poesia, sent un dels inspiradors del surrealisme. Alguns dels seus llibres van ser il·lustrats per Pablo Picasso, Georges Braque, Henri Matisse i altres. En 1917 crea la revista Nord-Sud junt amb el poeta avantguardista xilè, Vicente Huidobro, fundador del Creacionisme. En la revista Nord-Sud van col·laborar els poetes del dadaisme i del surrealisme. L’aventura només va durar un any.

En 1926 se sent cridat per Déu i a l’edat de trenta-set anys es trasllada a viure a l’abadia de Solesmes, on romandrà fins a la seua mort en 1960. És ací on naixen les seues obres més importants, entre les quals Sources du vent (1929) que inclou un retrat de l’autor per Picasso, Ferraille (1937), Le chant des morts (1948), amb cent vint-i-cinc litografies de Picasso. Tota la seua vida està marcada per un profund sentiment religiós que es reflecteix en la seua obra. Un any abans de morir va escriure: “Je suis sorti du port / Par un étroit passage / Et je rentre à la mort / Démuni de bagage”. Reverdy pot ser considerat un místic de la poesia.

Picasso i Reverdy es van conèixer en l’època del Bateau-Lavoir. Entre 1915 i 1921 Reverdy ja havia col·laborat amb Henri Laurens, Henri Matisse, Georges Braque, Amedeo Modigliani, Juan Gris, Manuel Hugue i André Derain. En 1922 publica, Cravates de chanvre, amb tres estampes de Pablo Picasso. El 15 de novembre de 1921 Picasso dibuixa el seu retrat amb la dedicatòria; “Pour Pierre Reverdy son ami Picasso”. En 1924 dóna a conèixer el llibre Pablo Picasso et son oeuvre, que inclou vint-i-sis reproduccions de dibuixos i pintures de Picasso, i en 1925 Écumes de la mer, per al que Picasso realitza un retrat de l’autor. El 1948 en Le chant des morts Picasso il·lustra de forma quasi ritual el text manuscrit de Reverdy.

En 1966 i com a homenatge a Reverdy es va publicar Le sable mouvant, París, Louis Broder, en el qual Picasso inclou deu estampes realitzades amb anterioritat (8 febrer de 1964, 25 i 26 febrer, 1, 10 i 15 març de 1965), sobre el tema de l’artista i la model, tema de què havia produït nombroses estampes durant aquells anys. D’aquesta obra es van editar un total de doscents cinquanta-cinc exemplars sobre paper vitel·la. L’exemplar número 71/220 forma part de la col·lecció de la Fundació Bancaixa.

Tots els exemplars contenen deu estampes de Picasso sobre el tema “L’artista i la model”, realitzades bàsicament amb la tècnica de l’aiguatinta.

La impressió tipogràfica es va realitzar a Fequet et Baudier, París, i l’estampació dels gravats al taller Crommelynck de París.